BARCELONA POESIA 2012
XXVIII Festival Internacional
de Poesia de Barcelona
Del 8 al 17 de maig de 2012
DIMARTS 8
21.00 h
Palau de la Música Catalana
Nit de Poesia al Palau
Hélène Cixous, Mark Strand,
Andrés Sánchez Robayna, Brigitte Oleschinski, Manuel Forcano, Caroline
Bergvall, Mónica Valenciano, Urayoán Noel, Carles Rebassa
Amb la col·laboració especial
de Frederic Amat i Agustí Fernández
Il·luminació i espai escènic:
Cube.bz
DIMECRES 9
19.00 h
Biblioteca Xavier Benguerel
Pasolini, poeta
La figura poètica de Pasolini
evocada per Francesco Ardolino, Jaume Creus i Ludo Valentini
De 19.00 a 23.00 h
Museu d’Història de Catalunya
Homenatge a Josefa Contijoch
Taula rodona (19 h) amb Anna Aguilar-Amat, Fina Birulés, Carles Hac Mor,
Lluïsa Julià, Núria Martínez-Vernis, Francesc Parcerisas i Lluís Solà.
Presentació de l’antologia (20.30 h) a càrrec de Mercè Ibarz.
Recital-espectacle (22 h), dirigit per Imma
Colomer, amb la participació de Montserrat Abelló, Neus Aguado, Gemma Arimany,
Joana Bel, Francesc Bombí, Enric Casasses, Teresa Colom, Carles Duarte, Martina
Escoda, Àngels Gregori, Carles Hac Mor, Cinta Montagut, Mercè Otero, Tònia
Passola, Josep Pedrals, Cèlia Sànchez-Mústich, Àlex Susanna, Blanca Llum Vidal,
Jordi Cornudella, Ester Xargay, Bikimel, Jordi Calvet, Marc Egea, Víctor
Obiols, Antoni-Olaf Sabater i Rosa Zaragoza
19.00 h
MACBA
El volum dels mots: Benet Rossell, Caroline Bergvall i Víctor Sunyol
Tres investigadors en poesia
ocuparan l’Atri del Macba per donar cos als mots des de perspectives ben
diferents.
20.30 h
La Capella
CaResil
2012mg
Inauguració de l’exposició comissariada per Alex Brahim i accions de poètiques d’Aggtelek, R. Marcos Mota
i Lobregat Balaguer
20.30 h
Horiginal
Seminari de Farrera: poesia
sèrbia
Recital dels poetes Vladimir Kopicl i
Milutin Petrović i els seus traductors
catalans
DIJOUS 10
19.00 h
Biblioteca Jaume Fuster
Tot recordant J.A. Goytisolo
Carme Riera, Joan Margarit, Ana María Moix, Ramon
García Mateos i Lauta Teatre evocaran, recordaran i
llegiran la poesia J.A. Goytisolo.
20.00 h
La Seca Espai Brossa
Missa
Pagesa
Espectacle de Nozomi 700 Teatre a partir
del poemari de Dolors Miquel, una missa laica que vol ser un cant a la
vida i a la natura.
20.30 h
Fundació Joan
Miró
Els límits de la veu: Jaap Blonk i Joan La Barbara
Dos referents indiscutibles de l’experimentació vocal i la poesia sonora
DIVENDRES 11
17.00 h
Palau de la Virreina
Taller de Cataclístic i La Más Bella
Elaboració en temps real de dues revistes
19.00 h
Placeta Ramon Amadeu
Joan Sales, obsessió sota totes les formes
Recital de Francesc Orella a
partir de textos diversos de Joan Sales en el marc del centenari del seu
naixement
19.00 h
Palau de la Virreina
Presentació de la revista Caravansari
Amb Eduardo Moga, Sergio Gaspar, Jordi Pàmies i Mateo Rello
19.00 h
Palau de la Virreina
Intervenció del projecte Creadors en residència
Amb Tom Carr i els alumnes de l’IES Sant Andreu
21.00 h
Palau de la Virreina
Galtes de perdiu
Recital del tortosí Andreu Subirats
acompanyat de Diego Burián (guitarra
i trompeta) i Roger Blavia (percussió)
22.30 h
Palau de la Virreina
Fills bastards de NYC
Recital d’Urayoán Noel i Saul Williams, dues bèsties escèniques
que trastoquen versos, llengües i ments.
DISSABTE 12
De 10.00 a 20.00 h
Llibreria Catalònia
Marató poètica a la llibreria
Catalònia: homenatge a Josep Maria de Sagarra
Marató poètica oberta als ciutadans, dedicada a retre homenatge a Josep
Maria de Sagarra.
12.00 h
Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz
Poemes de vora el mar
Espectacle de titelles de David Lain
per als més petits a partir de l’obra poètica d’Olga Xirinacs
17.00 h
Palau de la Virreina
Taller de Cataclístic i La Más Bella
Elaboració en temps real de dues revistes
17.30 h
Museu Picasso
Poem Express
Taller de poesia visual per a nens i nenes de 7 a 12 anys
19.00 h
Placeta Ramon Amadeu
Tsvetàieva i Akhmàtova: com
en la nit, les flames
Recital de poemes de les dues poetes russes a càrrec de les escriptores Olvido García Valdés, Marifé Santiago i Monika Zgustova
19.00 h
Palau de la Virreina
Presentació revista El procés
20.00 h
Palau de la Virreina
Presentació dels números
especials de Cataclístic i La Más Bella
20.30 h
Plaça de Jaume Sabartés, 1 (rere el Museu Picasso)
Campionat Nacional Poetry
Slam
Campionat de poetry slam amb
poetes d’arreu de l’Estat i l’actuació especial de Saul Williams
21.00 h
Palau de la Virreina
Blues en setze
Recital del poeta italià Stefano
Benni, acompanyat del pianista Umberto
Petrin
22.30 h
Palau de la Virreina
Canvis Vells
Composicions sobre textos d’autors com Joan Vinyoli, José Agustín
Goytisolo, César Vallejo, Joan Brossa i Robert Frost
DIUMENGE 13
11.30 h
Museu Picasso
Poem Express
Taller de poesia visual per a nens i nenes de 7 a 12 anys
19.00 h
Placeta Ramon Amadeu
Dues poetes romaneses
Un tast de la poesia feta a Romania amb Ileana Mălăncioiu i Svetlana
Cârstean i la col·laboració especial de Francesc Parcerisas i Marc
Romera
20.30 h
Moog
Jep Gouzy’s
jazz-poetic-session
Acte de celebració de la poesia de Jep
Gouzy, presentat per Àlex Susanna
22.00 h
La Poderosa
Perejaume i Chantal Maillard
Nit de cartografies personals i de nomadismes creatius
DILLUNS 14
19.00 h
Biblioteca Jaume Fuster
Poetes d’El Ciervo
Lectura de J. A. Cilleruelo, Alejandro Duque Amusco, Enric Badosa i José Corredor-Matheos per celebrar els seixanta anys de la revista
19.00 h
Biblioteca Nacional de Catalunya
Conferència de Jordi Llovet
20.15 h
Biblioteca Nacional de Catalunya
Sobretaula amb Narcís Comadira i Josep Maria Fonalleras
21.00 h
Teatre Poliorama
Sagarra dit per
Rosa M. Sardà
Recorregut per l’obra de Josep Maria de Sagarra guiat per Rosa Maria
Sardà
22.00 h
Fàbrica Moritz
Poesia a la Moritz I: Tomàs Arias i Ernest Farrés
DIMARTS 15
D’11.00 a 21.00 h
Edifici Històric de la Universitat
de Barcelona
XVIII Jornades de Poesia i Mestissatge
«Poesia catalana: intimitat i història»
19.00 h
Biblioteca Guinardó - Mercè
Rodoreda
Parlem amb... Andrés Trapiello
El periodista i escriptor Albert Lladó conversarà amb Andrés
Trapiello sobre la seva trajectòria poètica.
19.00 h
La Pedrera
Una música de
cavalls negres
Espectacle fet a
partir dels poemes de La tempesta d’Albert
Roig, amb Jordi Gaspar, Sílvia Bel, Mònica van Campen,
Maria del Mar Bonet, Eloi Prat i Ferran Savall
20.00 h
Mercat de les Flors
Impregnaciones
de la Srta. Nieve y Guitarra
Solo de la
ballarina Mónica Valenciano
22.00 h
Fàbrica Moritz
Poesia a la Moritz II: Laia Noguera i Adrià Targa
DIMECRES 16
19.00 h
Ateneu Barcelonès
Pere Gimferrer
i Antoni Marí, diàleg obert
Diàleg obert entre Pere Gimferrer i Antoni Marí, dos grans editors,
pensadors i poetes de la mateixa generació
19.00 h
CCCB
No hay Parra
tanto: antihomenatge a Nicanor Parra
Antihomenatge a Nicanor Parra, a càrrec de Dúo Floret, Carles
Hac Mor, Txalo Toloza i Martin Bakero
20.30 h
La Seca Espai Brossa
En comptes de
la lletera
Una faula de Josep Pedrals i Jordi
Oriol sobre la inestabilitat del present, sobre la infinita capacitat
humana de somiejar i les patacades de realisme
21.00 h
CCCB
Textures:
recital audiovisual
Recital de poesia de Mireia Calafell, amb música de Miguel
Marín i visuals de Sebastià Puiggrós i Elka Mocker
22.00 h
Fàbrica Moritz
Poesia a la Moritz III: Biel Mesquida i Susanna Rafart
19.00 h
Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona
Jocs Florals de Barcelona 2012
Presentació del guanyador del premi i lliurament als assistents de l’Anuari poètic
20.30 h
Plaça del Rei
Roger Mas i la Cobla Sant Jordi
Albert Pla i Diego Cortés
Albert Pla i Diego Cortés
Cloenda del festival
Més detalls sobre les
activitats a: www.bcn.cat/barcelonapoesia
Espais:
Canuda, 6
Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda
Camèlies,
76-80
Biblioteca Jaume Fuster
Pl.
Lesseps, 20-22
Biblioteca Nacional de Catalunya
Hospital,
56
Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz
Joncar, 35
Biblioteca Xavier Benguerel
Bogatell,
17
Montalegre,
5
Fàbrica Moritz Barcelona
Rda. Sant
Antoni, 41
Parc de
Montjuïc, s/n
Ferlandina,
29
Hospital,
56
La Pedrera
Pg. de
Gràcia, 92
Riereta,
18, 2n
Flassaders,
40
Llibreria Catalònia
Rda. Sant
Pere, 3
Pl. dels
Àngels, 1
Lleida, 59
Moog
Arc del
Teatre, 3
Pl. Pau
Vila, 3
Montcada,
15-23
Palau de la Música Catalana
Carrer del Palau
de la Música, 4-6
Palau de la Virreina
La Rambla,
99
Placeta Ramon Amadeu
Entrada pel
carrer Santa Anna, 29
Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona
Pl. Sant
Jaume
Teatre Poliorama
La Rambla,
115
Universitat de Barcelona
Gran Via de
les Corts Catalanes, 585
Totes les activitats són
d’entrada lliure, excepte la Nit de Poesia al Palau (entrada: 6 €).
Aforament limitat en totes les activitats
Informació:
Tiquet Rambles (La Rambla,
99)
De dilluns a diumenge, de
10.00 a 20.30 h
________________________________________________________
BARCELONA POESIA 2011
XXVII Festival Internacional
de Poesia de Barcelona
DIMECRES 11 DE MAIG
Acte d’inauguració del festival:
Nit de Poesia al Palau
20.30 h
Palau de la Música Catalana (carrer del Palau de la Música, 4-6)
Jerome Rothenberg, en anglès
Arnaldo Antunes, en portuguès
Kgafela oa Magogodi, en tswana i anglès
Pamela Z, en anglès
Luis Alberto de Cuenca, en castellà
Kirmen Uribe, en basc i castellà
Valentí Puig, en català
Vicenç Altaió, en català
Núria Martínez Vernis, en català
Orquestra Mecànica de Cabo San Roque (intervenció musical)
Ana Rovira (disseny d’il·luminació)
Preu entrada: 6 euros Venda d’entrades: Tiquet Rambles (La Rambla, 99), de dilluns a diumenge de 10.00 a 20.30 h; Taquilles del Palau de la Música, de dilluns a dissabte de 10.00 a 21.00 h; Telentrada: 902 10 12 12, www.telentrada.com i totes les oficines de CatalunyaCaixa.
Jerome Rothenberg (Nova York, 1931). Poeta, antologista, traductor, performer, investigador, activista. Ha traduït Celan, Schwitters i Lorca, ha escrit setanta llibres de poesia i ha col·laborat amb el grup Living Theater. Gran part de la seva vida l’ha dedicada a la recopilació i l’estudi de la poesia ameríndia des dels seus orígens fins al present, connectant la poesia amb el ritual i relacionant-la amb l’experimentació de les avantguardes artístiques occidentals. La seva obra treballa la poesia de les ètnies, el que coneixem com a etnopoesia, que amplia el concepte de cançó/poema folklòric més enllà del text, aprofundint en els seus aspectes visuals i sonors. Ha treballat al voltant de temes tan diferents com la cultura jueva, l’imaginari dels indis navaho i el dadaisme. Michael McClure va dir d’ell: “Jerome Rothenberg és un astronauta de l’ADN que explora les cavernes mamàries de l’Ara.”
Arnaldo Antunes (São Paulo, 1960). Poeta, cantant i compositor, va formar part del grup Titãs, amb el qual va gravar set discos fins a l’inici de la seva carrera en solitari, l’any 1992. També va participar al mític disc Tribalistas (2002), al costat de Marisa Monte i Carlinhos Brown. Les seves performances poètiques exploren innombrables possibilitats rítmiques i recitatives del llenguatge poètic, amb força influència de la poesia concreta brasilera. Acompanyat pel músic Marcelo Jeneci (teclat i acordió), parla, crida, canta, recita o xiuxiueja, afegint a través d’aquests recursos vocals múltiples significats que dialoguen amb els propis poemes. Utilitza també efectes i processaments de la seva veu en directe, a banda d’improvisar sobre algunes bases de veus pregravades. El resultat són ambients sonors rics i variats, on la paraula protagonitza l’escena, en contraposició amb els sons de Jeneci i les imatges projectades en directe per l’artista plàstica Márcia Xavier.
http://www.arnaldoantunes.com.br
Kgafela oa Magogodi (Johannesburg, 1968). És un poeta d’una energia i una contundència poc habituals en el món de la poesia. És molt prolífic en l’escriptura de poemes i relats i sobretot en els seus recitals, que ha presentat arreu del món. És en certa mesura un trobador combatiu i un punt d’encontre entre la tradició oral africana, el dub, el jazz i el hip hop. Els seus textos, que difícilment es poden deslligar de la seva interpretació oral, són molt durs amb la classe política i parteixen d’un alt compromís amb els problemes del seu entorn. També ha escrit guions per a curtmetratges i llargmetratges. Ha estat professor a la Wits School of Dramatic Arts, de la Universitat de Witwatersrand (Johannesburg), de cinema africà i de poesia oral i de poesia dub i rap. Escriu en tswana i en anglès i és un dels poetes sud-africans més destacats de l’escena oral, al costat de noms com Lesego Rampolokeng i Lebogang Mashile.
Pamela Z (Buffalo, Nova York, 1956). Artista i intèrpret, treballa sobretot amb la veu processada electrònicament i samplejada a temps real i vídeo, creant un món sonor complex en què conviuen el bel canto i les tècniques vocals experimentals combinades amb la percussió creada amb objectes trobats o amb fragments de poemes concrets. Resumeix les aportacions de grans dames tan diferents com Laurie Anderson, Diamanda Galás i Joan La Barbara, desplega un domini total de les eines digitals i hi aporta una forta empremta personal. Ha compost i enregistrat partitures per a coreògrafs i videoartistes com Charles Amirkhanian, Vijay Iyer i Henry Brant. Les seves peces s’han pogut veure a espais expositius com el Whitney Museum de Nova York o la Biennal de Venècia.
http://www.pamelaz.com
Luis Alberto de Cuenca (Madrid, 1952). Filòleg, poeta, traductor i assagista amb interessos molt diversos i un trànsit constant entre la creació, la lectura i la teoria. Defensa l’estètica de la claredat, que va aprendre dels clàssics, i se sent proper a la poesia de l’experiència, tot i que amb un element culturalista que el situa en un lloc propi. En la seva poesia també hi trobem abundants referències a l’erotisme i a la cultura de masses. Ha traduït autors clàssics i medievals, però també s’ha interessat per les avantguardes històriques, el rock i el còmic. Entre el llenguatge quotidià i els motlles de la tradició, no oblida mai la ironia ni el caràcter lúdic de l’escriptura en tots els seus gèneres. Ha estat, d’altra banda, director de la Biblioteca Nacional i Secretari d’Estat de Cultura. Recentment ha ingressat a la Real Academia de la Historia. El seu darrer llibre de poemes és El reino de blanco.
Kirmen Uribe (Ondarroa, Euskadi, 1970). Dedicat a l’ensenyament i la traducció, ha estat també guionista i autor de literatura infantil i juvenil. La seva literatura enfonsa les arrels a la tradició basca per tornar-se universal. La seva poesia fuig de la sobrecàrrega de les imatges poètiques per apropar-se al lector corrent amb poemes que permeten diverses interpretacions. Ha estat impulsor de projectes multimèdia en què la literatura es conjuga amb altres disciplines artístiques com el vídeo. El seu poemari Bitartean heldu eskutik (Mentrestant agafa’m la mà, Proa, 2010) ha estat considerat una “revolució tranquil·la” en l’àmbit de la literatura basca i ha esdevingut un dels llibres de poesia més llegits en basc.
http://kirmenuribe.com
Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949). Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i des de fa anys treballa de forma exclusiva com a escriptor i articulista de premsa, en català i en castellà. La història, la moral, la religió i la política són alguns dels puntals de la seva literatura. Els seus cinc poemaris el presenten com un poeta excel·lent, aliè a tota moda i tendència que, llibre rere llibre, va dibuixant una trajectòria que l’enlaira. El seu referent immediat és Josep Pla, a qui ha dedicat un assaig (L'home de l'abric, Destino, Barcelona, 1998) i un treball crític (Diccionari Pla de literatura, Destino, Barcelona, 2000), i els grans moralistes francesos. El seu darrer llibre de poemes és Altes valls. Ha guanyat premis com el Ramon Llull, el Josep Pla, el premi de la Crítica i el Sant Joan, entre d’altres.
http://www.valentipuig.com
Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954). Poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’art, articulista d’opinió i traficant d’idees. A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de l’avantguardisme en les lletres i les arts i de les aportacions cabdals en el pensament crític i en les ciències, ha anat construint una obra literària i assagista ben personal, tothora que s’ha significat per endegar diverses iniciatives editorials de caràcter innovador i exposicions d’art, de vocació interdisciplinària. Va ser director del KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) i actualment ho és de l’Arts Santa Mònica (Arts, Ciència, Pensament i Comunicació). D’entre els seus llibres, destaca la sèrie Tràfic d’idees –una autobiografia intel·lectual sense subjecte, de gènere híbrid, transversal, ocupada per escrits sobre artistes i la renovació en art com a moral–, de la qual està a punt d’aparèixer Un sereno en el cementiri de l’art (2011).
Núria Martínez-Vernis (Barcelona, 1976). Guanyadora del premi Amadeu Oller amb el llibre L’acròbata tampoc no en sortirà il·lès (La Magrana, 2000) i autora també de Quantes mentides fan una sola veritat (Proa, 2004), aquesta potent poeta urbanita fa una bona colla d’anys que recita per bars, teatres i sales, poemes propis o d’altres autors. Forma part del grup poeticarter, ara anomenat Cataclístic, que té seu a Mallorca, València i Barcelona, en el qual els membres experimenten, investiguen, aprenen i barregen les disciplines artístiques i consoliden noves representacions en forma de workshops, espectacles i fanzines. El seu tercer llibre, Deix on dir, sortirà a Empúries/Edicions 62 a l’octubre de 2011.
—
Itineraris
El programa es desglossa en cinc grans blocs temàtics o itineraris, per facilitar la circulació entre la gran quantitat d’actes de Barcelona Poesia 2011. Aquests itineraris permeten a cadascú escollir la millor via d’entrada al programa segons els interessos personals i alhora diferenciar la tipologia dels actes.
Pensament
El festival dedica un espai important a la reflexió sobre el fet poètic des dels diferents àmbits del pensament: conferències, sobretaules i tallers de traducció (Biblioteca Nacional de Catalunya), tallers de creació (La Porta) i recitals que treballen l’oralitat de diferents èpoques de la història de la poesia catalana (al pati de l’IEC). De la paraula a l’acció, de l’acció a la reflexió, i sant tornem-hi.
Amb nocturnitat
Amb la intenció d’investigar, barrejar i explorar nous territoris poètics, presentem una sèrie de propostes més noctàmbules i arriscades, que sovint transiten entre disciplines i sempre amb l’èmfasi en el fet escènic. El Teatre Lliure, la plaça del Rei i el Palau de la Virreina són alguns dels espais que acolliran algunes de les propostes més contundents del festival: Accidents Polipoètics, Fernández & Fernández, Lee Ranaldo, Diamanda Galás...
Biblioteques
La xarxa de biblioteques de Barcelona sempre ha estat un bona aliada de Barcelona Poesia i aquest any continua proposant una programació d’alt nivell que comprèn poetes estatals i locals i diferents gèneres com el teatral i l’expositiu, a banda del recital. Luna Miguel, Manuel Forcano i Fina Rius ompliran les biblioteques Mercè Rodoreda, Jaume Fuster i Sagrada Família, entre altres activitats.
Llibreries
Amb la intenció de fer de Barcelona Poesia un projecte transversal i de ciutat, enguany col·laborem amb les llibreries que més s’esforcen a apropar la poesia als lectors: La Central, Documenta, l’Espai Mallorca, Catalònia, Laie, Bertrand i Taifa. Cada llibreria ens proposarà un acte, la majoria el dissabte 14. I, per incentivar l’adquisició de material poètic, a partir de l’1 de maig qui compri un llibre de poesia en aquestes llibreries rebrà de franc un exemplar de l’Anuari poètic, la publicació que tradicionalment es fa amb motiu dels Jocs Florals i que recull, entre altres materials, el balanç poètic de l’any passat i les conferències pronunciades a la darrera edició del festival.
Enrenous
Com l’any passat, sota el nom d’Enrenous recollim un conjunt d’activitats organitzades per locals i col·lectius que programen regularment durant tot l’any amb la voluntat de fer evident el teixit permanent de la ciutat i animar les nits del festival. Es tracta bàsicament d’espais que habitualment tenen programació de poesia i propostes que durant l’any anterior han destacat en l’escena local per la qualitat i la innovació.
—
DIJOUS 12 DE MAIG
Enrenou (I):
Usted es un Colectivo presenta HONO(LLULL)U, Ars Magnum a l’Heliogàbal de la Fundació Joan Miró
19.00 h
Sales d’exposició de la Fundació Joan Miró (Parc de Montjuïc, s/n)
Participants: Roger Atrofe, Sebastià Jovani, Hara Kraan, Oriol Luna i Ivan Telefúnkez
Proposta poeticomusical d’aquest grup d’activistes culturals format per poetes, músics i altres tipus d’animals que girarà al voltant de la combinació explosiva dels imaginaris de Ramon Llull i Magnum P.I. Afirmen que «l’Ars Magnum [és] una projecció històrica que va més enllà encara de les prediccions hiparxiològiques de Francesc Pujols i que presenta Ramon Llull com el veritable pare de la postmodernitat catalana». Magnum, P.I. (en realitat, Magnum Principiae Lulliana, és a dir, “Principis màxims de Llull”) és en realitat un llarguíssim panegíric de situacions dialèctiques, xocs culturals, misticisme i erotisme, alguns elements dels quals han estat recuperats per Usted es un Colectivo per tal de permetre visualitzar millor les connexions entre Ramon Llull i la cultura popular.
Hi col·labora: Fundació Joan Miró
Usted es un colectivo és un associació cultural integrada per Roger Atrofe, Sebastià Jovani i Hara Kraan. S’encarrega dels Trimestres de Poesia i el cicle Músiques disperses a l’associació cultural Heliogàbal des del 2005. Ha participat en diversos cicles i festivals com el LEM, Hipersons, Lost and Found, Binomis, Ribermúsica, Cabaret Hoffman, entre d’altres, i ha programat espectacles a l’Antic Teatre i a la desapareguda associació cultural Albricias. També col·labora habitualment amb Produccions Escopeta en projectes editorials.
http://udesuncolectivo.blogspot.com
Roger Atrofe (Vallcarca, 1977) fa de músic, poeta i il·lustrador. Toca el baix i la trompeta amb Mil Pesetas, Misaluba, Pau Riba i la Bel Canto Orquestra de Pascal Comelade. Ha publicat els seus poemes a l'antologia Nueve Fresquíssimos d'Espanya i altres textos i il·lustracions a El Llibre dels Bèsties o el rapte de la capibara.
Sebastià Jovani (Carfax, 1977 - Bengasi, 2011) és poeta, novel·lista, articulista i agitador cultural. Com a poeta i performer ha participat en diversos festivals i certàmens nacionals i internacionals (Barcelona, Còrdova, Cagliari, Varsòvia, Faverges, Marsella...) i com a novel·lista va obtenir el premi Brigada 21 a la millor novel·la negra en català l’any 2010 amb Emulsió de ferro.
Hara Kraan (Sidney, 1979) és traductora i subtituladora. És membre del grup musical Mil Pesetas i també toca amb Pau Riba i Mil Simonis, Panotxa i els Caps Parlants i la Bel Canto Orquestra de Pascal Comelade.
Oriol Luna (Palma de Mallorca, 1973) és llicenciat en Humanitats. Treballa en el sector editorial, principalment com a grafista (dissenyador, il·lustrador, fotògraf), però també com a traductor, corrector i editor. A més de llibres, ha realitzat nombrosos cartells, revistes, caràtules de CD, logotips, flyers i videoclips. També és músic. A banda de tocar amb Pau Riba, Pascal Comelade, Mil Pesetas, Cabo San Roque, Misaluba Septet i El Endemoniado Pacheco, entre altres formacions, compon peces musicals per a la indústria audiovisual i per a màquines escurabutxaques.
Ivan Telefúnkez, antiga pantera rosa i osset panda a Port Aventura, és ara músic amb Don Simon i Telefunken, Pascal Comelade, Albert Pla, Pau Riba i Jaume Sisa. Sol acompanyar la micropoetessa Ajo i Enric Casasses.
Biblioteques:
Parlem amb... Luna Miguel
19.00 h
Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda (Camèlies, 76-80)
Participants: Luna Miguel i Sergio Gaspar
Referent de la jove poesia espanyola, Luna Miguel parlarà amb l’editor Sergio Gaspar sobre el seu poemari Poetry is not dead (premi Hermanos Argensola 2010) i sobre la seva tasca poètica, que combina la lectura de Valente i Bolaño i les noves possibilitats que ofereixen les xarxes socials.
Organització: Biblioteques de Barcelona
Hi col·labora: DVD Ediciones
Luna Miguel, nascuda l’any 1990, és una de les veus més importants de la poesia jove en llengua castellana. Autora dels poemaris Estar enfermo (La Bella Varsovia, 2010) i Poetry is not dead (DVD, 2010), també ha conreat la prosa a Exhumación (Alpha Decay, 2010), escrit juntament amb Antonio J. Rodríguez. És col·laboradora habitual del diari Público i practica la crítica literària al a revista Quimera.
David Pastor i Lluís Roda a La Pedrera: Jas!
19.30 h
La Pedrera (pg. de Gràcia, 92)
Poemes de Lluís Roda
Música de David Pastor
Participants: Francesc Capella (piano), Rai Ferrer (contrabaix), Vicent Macián (saxo), Xavi Maureta (bateria), David Pastor (trompeta) i Lluís Roda (veu)
Jas! és una expressió de la llengua catalana amb què s’indica a algú que prengui allò que hom li ofereix. Amb aquesta interjecció, el compositor i músic David Pastor i l’actual Poeta de la Ciutat de Barcelona Lluís Roda estrenen a La Pedrera, dins el marc de Barcelona Poesia, el resultat d’una simbiosi creativa, la música original de l’un amb la poesia de l’altre. Piano, trompeta, saxo, contrabaix i bateria acompanyen la diversitat dels registres de la producció poètica de Roda: dels poemes més lírics als més discursius, dels més hermètics als més immediats, dels més juganers als més profunds. La veu del poeta s’insereix dins els ritmes de swing, free jazz, bolero, jazz waltz, balada i fusió llatina escrits per David Pastor amb aquesta finalitat. Una aposta pel diàleg entre dos amics... o més. Lluís Roda és el darrer guanyador dels Jocs Florals de Barcelona amb Nadir (Proa, 2010).
“Si diràs ‘jas’ a hòmens sords, tantost se giren” ANSELM TURMEDA (S. XIV-XV)
1. La fi de l’hemicicle, El subratllat és meu i Sobre l’hamada - Part I
2. La fi de l’hemicicle, El subratllat és meu i Sobre l’hamada - Part II
3. Elogi de la llibertat
4. Buirac d’amor
5. De l’ànima
6. Nadir - Part I
7. Nadir - Part II
Hi col·labora: Fundació CatalunyaCaixa
Lluís Roda (València, 1961) és filòleg i té el Diploma d’Estudis Avançats en Filosofia. És professor de batxillerat i col·labora habitualment en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals. Ha publicat els poemaris La fi de l’hemicicle (Gregal, 1988), El subratllat és meu (La Fores d’Arana,1988), Sobre l’hamada (Eliseu Climent, 1989, premi Octubre-Vicent Andrés Estellés de poesia), Buirac d’amor (Bromera, 1988, premi Crítica dels Escriptors Valencians de poesia), Elogi de la llibertat (Bromera, 2001), De l’ànima (Bromera, 2006, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia) i Nadir (Proa, 2010, guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2010), així com la novela El temps passarà (Columna, 1993).
Amb nocturnitat:
Text, so i electrònica: Pamela Z i Arnaldo Antunes
20.00 h
Auditori de la Fundació Joan Miró (Parc de Montjuïc, s/n)
Participants: Pamela Z i Arnaldo Antunes
Dues propostes a la frontera entre paraula i ritme, dues propostes arriscades per explorar els terrenys híbrids de la poesia en un espai incomparable. Després de passar per la Nit de Poesia del Palau de la Música, Pamela Z i Arnaldo Antunes aprofundeixen en els seus respectius treballs per descobrir-nos maneres molt personals de portar el text a l’escenari. Promet ser un vespre d’alt voltatge, sota la protecció del geni de Joan Miró. The Wire va qualificar Pamela Z (EUA) com «la vocalista/compositora/artista sonora nord-americana més brillant i arriscada des de l’època daurada de Joan La Barbara i Meredith Monk». La seva font principal és la veu, en les seves possibilitats més extenses, processada electrònicament i samplejada en directe.
Per la seva banda, el músic i poeta Arnaldo Antunes (Brasil) és prou conegut per les seves peces rítmiques i imaginatives, juganeres i incisives. Acompanyat d’un músic i d’una projecció de vídeo, repassarà alguns dels seus experiments amb la paraula i l’acció.
Hi col·labora: Fundació Joan Miró
Enrenou (II):
Grans èxits
20.30 h
Horiginal (Ferlandina, 29)
Participants: Manel Marí, Sebastià Alzamora, Pere Joan Martorell i Josep Lluís
Aguiló
Quatre poetes balears d’una mateixa generació presenten una selecció dels millors poemes que han escrit fins ara. Una mena d’antologia de joventut per preparar els anys de maduresa, que encara els han d’arribar.
Organització: ORINAL (Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries)
Manel Marí (Eivissa, 1975), pseudònim de Manuel Garcia Marí. Des de molt petit va residir a València. Té estudis de piano, psicologia i sociologia. Ha participat activament en els moviments estudiantils del País Valencià. És col·laborador habitual del diari Última Hora Ibiza y Formentera des de l’any 1999 i director de la col·lecció Poesia Precintada de l’editorial Res Publica. La seva obra poètica ha estat publicada als llibres: Poemes en gris (1999, premi Miquel Àngel Riera), Clarisse (1999), Poemari de descortesia (2000), Patrimoni dels dies (2001, premi Baladre de l’Institut d’Estudis Eivissencs) i Deshàbitat (2003, premi Senyoriu d’Ausiàs March). La seva poesia també ha estat publicada en antologies de les Illes i traduïda al francès i l’anglès. Ha pres part en recitals poètics nacionals i internacionals com el IV Festival Internacional de Poesia de la Mediterrània (Palma de Mallorca, 2002) i la Berliner Sommerfest (Berlín, 2002).
Sebastià Alzamora (Llucmajor, Mallorca, 1972) és escriptor, crític literari i gestor cultural. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1995), compagina la creació literària amb tasques acadèmiques i de gestió cultural. Ben aviat s’erigeix com una sòlida i arriscada veu del panorama literari català, innovadora i alhora deutora de les fonts dels clàssics. Les seves obres solen retratar una societat en declivi on els personatges presenten els dubtes de l’existència. Forma part del nucli generacional anomenat Els Imparables, conjuntament amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano. Ha publicat, entre d’altres, els poemaris Rafel (1994), Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001) i El benestar (2003). Part de la seva obra poètica ha estat aplegada en antologies conjuntes, com per exemple Imparables (2004). Com a narrador és autor de L’extinció (1999), Sara i Jeremies (2002) i La pell i la princesa (2005). Ha escrit també l’assaig Gabriel Janer Manila: L'escriptura del foc (1998) i ha participat amb relats breus en diversos volums col·lectius. L’obra de Sebastià Alzamora ha estat profusament premiada; compta també de diverses traduccions al castellà, italià, francès, portuguès, hebreu i eslovè. També és col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació i en múltiples revistes científiques i culturals.
Pere Joan Martorell (Lloseta, 1972) és una jove i destacada veu de la nostra poesia. Ha publicat Del record contra el temps, Via Crucis, La veu del silenci, Curs de matèria reservada, La tardor de l’ombra i Llibre d’Eros. L'any 2001 va aparèixer antologat en 21 poetes del segle XXI, d’Ernest Farrés. La seva poesia balla a frec de la vida i la mort, recull el bo i millor de l’expressionisme i també del simbolisme –sense oblidar un cert toc romàntic i visionari– i s’enfronta a les grans preguntes amb el bagatge d’una paraula esmolada i punyent, plena de contradiccions i incerteses. Pere Joan Martorell no defuig tractar els grans temes de la poesia, contradient els qui no s’atreveixen a fer-ho per pura imperícia o bé per manca de vidència (una cosa ben diferent, poèticament parlant, a l’evidència). Ell, altrament, mostra el mestratge d’aquells que, nus, caminen, ploren i es fan preguntes.
Josep Lluís Aguiló (Manacor, Mallorca, 1967) és poeta i empresari, director de màrqueting i publicitat. L’any 1986 publica el seu primer llibre de poemes, Cants d’arjau, escrit entre els setze i els divuit anys, i posteriorment deixa passar divuit anys fins a publicar les següents obres: La biblioteca secreta i L’estació de les ombres (2004). Amb Monstres (2005) guanya el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia 2005 i l’any 2006, el Premio Nacional de la Crítica al millor llibre de poemes escrit en llengua catalana i un esment especial del jurat dels Premis de la Crítica dels Escriptors Catalans. El 2007 obté el Reconeixement de Mèrits de l’Escola de Mallorquí de Manacor per la seva tasca de creació i difusió de la poesia en llengua catalana. La Universitat de les Illes Balears publica el recull Antologia personal. L’any 2008 Josep Lluís Aguiló guanya els Jocs Florals de Barcelona amb l’obra Llunari. El conjunt de la seva obra és antologada i traduïda en diverses ocasions.
Amb nocturnitat:
Más triste es robar. Vint anys d’Accidents Polipoètics
22.30 h
Teatre Lliure Montjuïc (pl. de Margarida Xirgu, 1)
(També diumenge 15, a les 20.30 h)
En el marc del cicle Radicals Lliure
Participants: Accidents Polipoètics (Xavier Theros i Rafael Metlikovez)
Accidents Polipoètics volen celebrar els seus vint anys al damunt d’un escenari (1991- 2011) amb un recital que recull antics i nous poemes i textos de tots els espectacles estrenats al llarg de la seva trajectòria. Accidents Polipoètics són Xavier Theros (Barcelona, 1963) i Rafael Metlikovez (Canovelles, 1964). Des del primer recital que van fer al bar Mirallet de Granollers, han passat vint anys. Vint anys de lectures poètiques i de conferències escèniques en festivals, universitats i teatres, nacionals i internacionals. Aquella Barcelona preolímpica, amb els excessos multimèdia i el gust per la grandiloqüència, va inspirar tota una fornada de joves autors que van canviar les regles que fins llavors havien dominat la recitació poètica. Poesia en directe, poesia pública i civil que va voler viure lluny dels cenacles, dels premis i del penós espectacle d’una poesia entesa com una delicada i inútil porcellana. La poesia es va democratitzar i per primer cop en molts anys va tornar a tenir en compte l’espectador; un espectador convertit en còmplice i principal actor del fet poètic. Accidents Polipoètics és un dels noms imprescindibles d’aquesta història que ha canviat a fons el panorama poètic a Barcelona. És hora de celebrar-ho.
Hi col·labora: Teatre Lliure / Radicals Lliure
Accidents Polipoètics és un duo de poetes format per Rafael Metlikovez i Xavier Theros que des de principis dels noranta han revolucionat els recitals poètics i han aconseguit portar la poesia als espais més inimaginables. Els seus recitals són incomptables, també a l’estranger, i, tot i que és en directe quan es pot copsar la força d’aquest duet, amb textos i una posada en escena impecables, també han publicat un disc, Polipoesía urbana de pueblo (Por Caridad Producciones, 1996), amb una primera edició que es va exhaurir en poc temps, i el llibre Todos tenemos la razón (La Tempestad, 2003), en el qual recullen els seus poemes, les seves dues primeres conferències escèniques (Pim, pam, pum Lorca, 1998, i Soltero busca o El cuelgue de los hábitos, 2001) i notes sobre un recorregut, el d’Accidents Polipoètics, que és un dels més singulars de la literatura creada a Barcelona. Més recentment, han estrenat els espectacles Franco ha muerto o Cómo idiotizar a un pollo (2005) i Fe, esperanza y chachachá (2007). Accidents Polipoètics, al costat del seu vessant lúdic i àcid, també han resultat una de les aportacions més creatives a la poesia sonora espanyola. Coincidint amb la celebració dels seus vint anys, publicaran dos llibres i faran temporada, a partir de l’octubre, a l’Espai Brossa amb l’espectacle que estrenen en el marc de Barcelona Poesia.
Xavier Theros (Barcelona, 1963). Escriptor, poeta i antropòleg. Autor dels llibres Diccionario inconveniente (2003), Guía turística de Las Batidos (2003) i Viaje al archipiélago de Las Batidos (2007), i de l’assaig Burla, escarnio y otras diversiones (2004), sobre l’humor a l’Edat Mitjana. Ha publicat a Diari de Barcelona, al rotatiu basc Deia i a El Periódico de Catalunya. Actualment és col·laborador del diari El País. És autor i intèrpret de dos espectacles en solitari (La poesía con sangre entra i ¡Qué bello es vivir... bien!). Ha fet recitals de poesia per escenaris de Catalunya, Espanya i Itàlia. Premi Josep Maria Huertas Claveria 2010 amb el llibre La Sisena Flota a Barcelona.
Rafael Metlikovez (Canovelles, 1964). Autor dels texts De tant que t’estimo i El despertar de les passions, en col·laboració amb Mariona Masgrau, estrenats al Teatre Malic i la Sala Beckett. Autor dels espectacles-conferència Los planes nunca salen i Circonferencia. Autor del text i coguionista del documental Pelayo 36 o la lógica del antrophos (2003), dirigit per Facundo Beraudi. Autor del text per l’espectacle de dansa de la companyia Sol Picó Bésame el cáctus (2001). Col·laborador a la secció d’esports del diari El País amb la columna En un Periquete. Hipertens, hiperclorhídric i transeünt.
—
DIVENDRES 13 DE MAIG
Biblioteques:
Poetes de Proa: Manuel Forcano, Pere Rovira, Joan Margarit, Carles Camps i David Castillo
19.00 h
Biblioteca Jaume Fuster (pl. de Lesseps, 20-22)
Participants: Manuel Forcano, Pere Rovira, Joan Margarit, Carles Camps i David
Castillo
Trobada amb alguns dels poetes que omplen amb els seus versos la referencial col·lecció Els Llibres de l’Óssa Menor de l’editorial Proa. Un recorregut poètic de la mà d’un grup d’extraordinaris poetes.
Organització: Biblioteques de Barcelona
Manuel Forcano (Barcelona, 1968) és poeta, traductor i professor d’hebreu i arameu a la Universitat de Barcelona. De la seva obra destaquen els poemaris: D’un record a l'altre (premi Amadeu Oller 1992), Les mans descalces (premi J. M. López Picó 1992) i Corint (Jocs Florals de Barcelona 2000). L’any 2003 va guanyar el premi Carles Riba amb El tren de Bagdad. Per la seva traducció al català de Els viatges d’Ibn Battuta se’l reconegué amb el Premi Serra d’Or de traducció poètica. El seu darrer poemari és Llei d’estrangeria (2008)
Pere Rovira (Vila-seca, 1947) és filòleg i professor, i des de l’any 1979 ha erigit una important obra poètica. L’any 2002 va guanyar el Premi Carles Riba amb el poemari La mar de dins. Ha conreat la novel·la amb L’amor boig (2007), molt ben acollida per la crítica i col·labora habitualment amb La Vanguardia, El País, Avui i Segre, entre altres publicacions. L’any 2006 es va recollir la seva obra poètica completa en el volum Poesia 1979-2004 Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és arquitecte i poeta. Autor d’una vintena de llibres, entre la seva obra destaquen els poemaris: Els motius del llop (1993), Estació de França (1999), Joana (2003), Càlcul d’estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007) i Misteriosament feliç (2008). El seu últim poemari és No era lluny ni difícil (2010). Ha estat traduït a l’anglès, el rus i l’hebreu, entre d’altres, i ha guanyat els premis Vicent Andrés Estellés, Serra d’Or (2006) o el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, l’any 2007.
Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948) és autor de tretze poemaris; en els seus primers poemaris reivindicà la tradició surrealista de la poesia catalana. Posteriorment la seva poesia va adoptar unes formes més tradicionals. Destaquen Lliçó de tenebres (1996), Dies de nit (1999) i Llibre de les al·lusions (2004). Amb La mort i la paraula va guanyar el premi Carles Riba l’any 2009. David Castillo (Barcelona, 1961) és poeta, escriptor i periodista cultural. Ha guanyat, entre d’altres, els premis Carles Riba (1997), Joan Crexells (1999) i el Sant Jordi amb la novel·la No miris enrere (2002). Entre la seva obra poètica destaquen els poemaris Game Over (1997), El pont de Mülhberg (2000) i Downtown (2006), així com les seves novel·les El cel de l’infern (1999) i No miris enrere (2002). El seu darrer llibre és El mar de la tranquil·litat (2010).
Pensament:
Història oral de la poesia catalana: poetes medievals
Dolors Miquel, Cap home és visible
20.00 h
Pati de l’Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47)
Participants: Dolors Miquel, Tonatiuh Cortés, Tomàs Bernaus i Adrià Grandia
Recital de versions actualitzades de poemes catalans dels segles XIII, XIV i XV, a càrrec de Dolors Miquel, a qui acompanyaran amb sons i melodies medievals els músics Adrià Grandia, Tomàs Bernaus i Tonatiuh Cortés. Les peces triades inclouen des de poemes de tall goliardesc fins a balades cortesanes, cants d’amor i mort, poemes jueus, albades militars, peces filosòfiques, iròniques i clarament sexuals, entre d’altres, amb la intenció d’oferir un ampli ventall d’estils i de temàtiques. Els poemes s’han extret del llibre Cap home és visible. Poesia catalana medieval, que inclou les versions actuals de la mateixa Dolors Miquel.
Hi col·laboren: Institució de les Lletres Catalanes i Fundació Lluís Carulla / Amics dels Clàssics
Dolors Miquel (Lleida, 1960) és una poetessa catalana que ha publicat els poemaris El vent i la casa tancada (1990, premi Rosa Leveroni de poesia), Llibre dels homes (1998), Transgredidor (1999), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Amb capell (2003), Ver7s de la terra (2004), AIOÇ (2004, Premi Ciutat de Barcelona), Missa pagesa (2006, premi de poesia Sant Cugat en memòria de Gabriel Ferrater), El soc (2007), Musot (2009) i La dona que mirava la tele (2010). Va escriure també la novela Maruja Reyes sóc jo (1992) i ha col·laborat en diversos mitjans de premsa escrita.
Enrenou (III):
City & Dope, Spoken Word NYC-BCN
21.30 h
Associació Cultural Freedonia (Lleialtat, 6)
Participants: Jennifer Armas, Core Rhythm, Mónica Caldeiro i Víctor LaGounda
Aquest recital, organitzat per la Xarxa de Poesia Urbana de Barcelona (XPUBcn), reuneix poetes i intèrprets de spoken word de Nova York i Barcelona, dues ciutats molt actives en termes poètics però amb escenes ben diferents i complementàries.
Organització: XPUBcn
La Xarxa de Poesia Urbana de Barcelona és un col·lectiu dedicat a promoure i apropar la poesia que en l’actualitat floreix i bull a la nostra ciutat i en altres punts d’Espanya i a generar un espai de diàleg, trobada i intercanvi entre poetes, associacions i altres col·lectius que es dediquen a la poesia en els seus diversos àmbits. La Xarxa PUBcn organitza recitals i dóna suport a iniciatives d’altres col·lectius i poetes, oferint un calendari mensual de les activitats poètiques que se celebren a Barcelona. A més, estableix punts de connexió amb altres col·lectius poètics de la resta de l’Estat i de l’estranger.
http://www.pubcn.org
Mónica Caldeiro (Barcelona, 1984) és llicenciada en Filologia Hispànica per la UB i posseeix el DEA en Filologia Anglesa, amb especialització en literatura nord-americana i afroamericana. Ha cercat la poesia a diferents ciutats i ha compartit projectes amb músics i artistes visuals. L’any 2009 va presentar la instal·lació de poesia i gravat Obra negra amb Miguel Hidalgo i el 2010 va fundar la banda de jazz i spoken word PoeTrips & The Blue Bus Band amb Aruán Ortiz, Marc Ayza i Rashaan Carter. És essencialment obscena, amant de l’embriaguesa i assídua dels bars, slams, recitals i festivals de poesia. Dirigeix una columna poètica a un programa de ràdio, col·labora amb la XPUBcn i és cofundadora de l’editorial d’audiollibres Homicidas del LP amb Víctor López LaGounda.
Jennifer Cendaña Armas (Nova York, 1980) és poetessa, actriu, ballarina, escriptora, violinista i activista comunitària. Graduada en teatre i política per l’escola d’art Tisch de la Universitat de Nova York, ha impartit tallers sobre poesia i teatre i sobre art i activisme a escoles, universitats, presons i organitzacions comunitàries dintre i fora dels EUA. Ha col·laborat en produccions teatrals, ha generat produccions poètiques per a televisió i la seva poesia i música han recorregut escenaris del Perú, els Estats Units i Anglaterra, entre d’altres. El seu espectacle skinimin12 va ser destacat al Festival Hip Hop de Nova York l’any 2006. Forma part de la companyia We Got Issues! i és la principal responsable de la publicació We Got issues! A Young Woman’s Guide to Leading an Empowered Life (Inner, Ocean, 2006). Les seves publicacions inclouen The Audacity of Humanity (llibre electrònic), my mouth may not know the words but everything else understands (autoeditat), NYU Review for Law and Social Change, AWOL, Aesthetica, X, Monsoon.
Core Rhythm (Nova York, 1980) es va apassionar ben aviat per la cultura hip hop. Obsessionat amb els graffitis, els breakers, els DJ i els MC escopint versos per a qualsevol que els volgués escoltar, va desenvolupar una carrera professional com a actor alhora que cultivava la seva identitat com a MC per acabar dedicant-se completament al hip hop. Es va formar amb el reconegut GrandMixer DXT i el seu primer solo el va situar com un dels protagonistes de la nova era del hip hop independent de Nova York. Amb els seus espectacles de sons crus i atrevits, altament elèctrics i energètics ha recorregut escenaris de tot Nova York i ha demostrar una enorme capacitat d’adaptar l’art de l’emceeing a múltiples mitjans i contextos, col·laborant amb gran diversitat d’artistes i fent gires arreu d’Europa. És membre del quintet de jazz contemporani establert a Barcelona Marc Ayza Group.
Víctor LaGounda (Barcelona, 1979) és poeta vers llavi ordre harmònic flotador gas gutural mosquit fonètic sang víscera i follet. Gouda és una gran bola d’univers cremant, viu en el fons del mar, enfonsa les teves costelles, esquartera llorers per les millors derrotes, et buida, t’ascendeix, t’omple i et reneix. És fundador i coordinador de la Xarxa de Poesia Urbana de Barcelona, associació amb la qual ha organitzat diversos recitals i festivals poètics, i membre del duo poètic La Patilla & La Visceralidad, amb Mónica Caldeiro. Amb ella funda i dirigeix l’editorial d’audiollibres Homicidas del LP. Ha recorregut i freqüentat diversos escenaris poètics, slams i festivals a Barcelona, participant en micros oberts de poesia i teatre. Té estudis en periodisme, ha codirigit un programa radiofònic de poesia i surrealisme i ha cursat tallers de dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona.
Amb nocturnitat:
Les arrels i les energies de la poesia: Jerome Rothenberg i Kgafela oa Magogodi
21.30 h
Palau de la Virreina (La Rambla, 99)
Participants: Jerome Rothenberg i Kgafela oa Magogodi
A l’ombra del gran imperi nord-americà, Jerome Rothenberg ha investigat a fons les
relacions entre poesia i ritual, entre poema i pregària —dels navahos als dadaistes
passant per les mil formes del folklore i la religió. Des de l’altra banda del món, Kgafela oa Magogodi, un combat poet, es dedica amb totes les seves forces a recuperar les energies malversades de Sud-àfrica i vincular-les a una manera de dir que té més de crida a la revolta que de l’habitual rapsòdia. Entre tots dos ens mostraran una manera d’entendre la poesia que incorpora ritual i combat en el cos de cada vers i en el gest de cada recital.
Amb nocturnitat:
Mahabbat, la ciència de l’amor. Un viatge per la poesia sufí
22.30 h
Palau de la Virreina (La Rambla, 99)
Participants: Marta Millà, Pedro Burruezo i Wafir S. Gibril
Poetes com Rumi, Ibn Arabi, Attar i Hal·lag ens transporten a un món on l’amor terrenal i l’amor espiritual es fusionen en un anhel comú: l’amor de l’enamorat, l’amor exaltat que ens empeny a oblidar-nos de nosaltres mateixos a través de la unió amb l’altre. La poesia sufí ens parla d’aquest anhel d’unitat. Un únic batec, més enllà de la forma i a través de l’amor, del cor i de la joia de viure. Els poemes d’aquest espectacle han estat traduïts per Halil Bàrcena i Montserrat Castellà.
Marta Millà és actriu de televisió (Ventdelplà, Plats bruts, Psico-Exprés, Temps de silenci, Estació d’enllaç, La Lloll, La Granja), teatre (L’auca del senyor Esteve, dirigida per Adolfo Marsillach; La glorieta, dirigida per Josep M. Flotats; Tres dones, dirigida per Calixto Bieito; Apocalipsi, dirigida per Joan Ollé; Políticament incorrecte, dirigida per Paco Mir) i cinema (Rateta rateta de Francesc Bellmunt, Un dia volveré de Paco Betriu, Eulalia de Joaquim Folk, El dia que trafiqué con mujeres de Jesús Font, La otra ciudad de Sílvia Quer, Mil cretins de Ventura Pons). Ha treballat com a ajudant de direcció de diversos espectacles, ha dirigit l’espectacle de poesia Ryokan, estrenat a Barcelona Poesia, i la lectura dramatitzada de contes zen Contes que curen, acompanyada per Horacio Curti, mestre en Sakuhachi. Practica budisme zen des de fa 15 anys i està formada com a terapeuta gestàltica. Pedro Burruezo és músic, compositor, cantant, poeta i conegut ecoactivista. Al capdavant del grup Claustrofobia (avui, quasi una llegenda), va ser un dels grans pioners del pop amb arrels a Catalunya i a tot l’Estat espanyol durant els vuitanta i noranta. Des de fa sis anys, amb la Bohèmia Camerata, s’ha endinsat amb discs i espectacles a les músiques sagrades de les tres tradicions abrahàmiques. A la tardor, de la mà de Tsunami/K Industria Cultural, apareixerà un llibre-disc amb el significatiu títol de Misticísssimus. Vinculat a l’islam i al sufisme i amb una visió perennalista oberta i profunda, Burruezo treballa tot mesclant espiritualitat i risc en un mateix còctel artístic.
Wafir S.Gibril és un extraordinari músic sudanès que toca el llaüt àrab, la flauta ney, el violí, la percussió i l’acordió. Ha treballat amb nombrosos músics de totes les tendències artístiques i va obtenir un gran reconeixement amb el grup Radio Tarifa, del qual era una peça fonamental. Coneix des de la seva essència diferents músiques tradicionals vinculades a l’islam i altres gèneres més contemporanis. Amb Burruezo & Bohèmia Camerata va ser figura primordial a Multaqa Antigua Contemporània, un dels treballs més valorats del grup. Wafir S. Gibril és un músic versàtil com pocs capaç de sorprendre per la seva capacitat de ficar-se en músiques alienes amb una gran personalitat i saviesa.
—
DISSABTE 14 DE MAIG
Llibreries:
Marató poètica a la llibreria Catalònia: homenatge a Maragall
«Tinc una oda començada...»
De 10.00 a 20.00 h
Llibreria Catalònia (rda. de Sant Pere, 3)
Joan Maragall és un dels constructors de la Catalunya moderna. De vegades, de tan inserit en l’imaginari català, passa desapercebut, però la potència intel·lectual de Maragall va més enllà del seu moment històric. Com a ideòleg, destaca pel seu posicionament davant dels fets de la Setmana Tràgica; com a pensador, per la seva teoria de la paraula viva, i com a poeta, per obres immortals reconegudes arreu del país com La vaca cega, La fageda d’en Jordà, El cant de la senyera, Oda a Espanya, Nova oda a Barcelona o La sardana, entre altres.
Cal inscriure-s’hi prèviament, del 2 al 12 de maig (93 481 33 10 o bé catalonia@llibreriacatalonia.com). Cal deixar-hi el nom, el cognom, un telèfon o una adreça electrònica de contacte i l’hora aproximada preferida per fer la lectura. Posteriorment, des de la llibreria es confirmarà la inscripció i l’hora assignada.
Organització: Llibreria Catalònia, Any Joan Maragall
Llibreries:
Cuca de Suro
11.30 h
Espai Mallorca (Carme, 55)
Participants: Enric Casasses, Maria Bellver, Stella Hagemann i Neus Ferrer
Lectura de poemes per a infants dels dos llibres il·lustrats de la col·lecció Cuca de Suro d’Edicions Documenta Balear: Històries d’animals, tretze, amb poemes d’Enric Casasses i dibuixos de Stella Hagemann, i Reravera, amb poemes de Maria Bellver i dibuixos de Neus Ferrer, dins la col·lecció Cuca de Suro d’Edicions Documenta Balear. Poemaris fets per poetes d’ara pensant en els infants, però interessants per a lectors de qualsevol edat.
Qualsevol edat és bona per redescobrir el móna través de l'ull de l'infant. Cuca de suro pretén que la poesia sigui present a l’escola, cosa poc usual però totalment imprescindible. Jerome Bruner esmenta dues superdestreses necessàries per a una educació integral durant tot el període d’escolarització: les matemàtiques i la poesia. Perquè com diu Nietzsche, les matemàtiques són la conceptualització màxima i la poesia és la desconceptualització màxima, o la màxima intuïció present. Incitar un noi a aprendre poemes, és donar-li "paraules" per traduir les seves emocions, les seves sensacions, els seus somnis, i això per a tota la vida. Històries d'animals, tretze, de l’Enric Casasses amb il·lustracions de l'Stella Hagemann són tretze històries d'animals explicades amb senzillesa. La majoria són coses que han passat de veritat i un parell o tres són filles de la imaginació. L'ànima dels animals s'anima tant com la dels humanets. Són versos que són petits contes, a voltes petitíssims. Els poemes són senzills, els dibuixos hi posen la filosofia. Els versos són lleugers, els colors tenen molta fondària.
Reravera, de la Maria Bellver i il·lustracions de la Neus Ferrer és un llibre de primavera. Dels colors de tot l'any i d'algunes sensacions que poden sentir tant nins com joves i grans. Tot expressat des de la senzillesa, com si fos sempre la primera vegada. És un llibre de paraules i dibuixos on el mot s'omple de color i el color es deixa mesclar pel mot. Unes pàgines que són com portellons: darrera s'hi amaga un espai molt més obert del que sembla. Reravera convida els lector a imaginar-se tots els paisatges que vulguin i a obrir de bat a bat totes les finestres.
Enric Casasses és escriptor de versos, de poemes, d’aventures, cerca la poesia a les rondalles i a les cançons que vénen dels més vells i arriben als més menuts, i mira d’escriure coses que els petits puguin dir als grans.
Stella Hagemann, sempre amb les mans brutes de pintura, s’expressa sobretot amb l’abstracte, però també fa excursions al realisme. El seu estil està determinat per la precisió de l’atzar. Anhela una pintura sense pretensió ni càlcul. S’ocupa de l’ànima de les aparences, persones i coses. Maria Bellver és una dona bruna d’olor de fressèlia, mestra d’infants i sàvia dels sentits. Dedicada a la poesia, des de l’alba fins a la fosca negra s’acompanya de músiques, danses i teatre. Neus Ferrer alimenta el seu temps de postres, teles i escorces d’alzina. Envoltada de fang i dansa, avança en els seus estudis de ciències ambientals.
Biblioteques:
Juguem amb Pissiganya
12.00 h
Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver (Comte Borrell, 44-46)
Participants: Martina Escoda i Andreu Galán
Martina Escoda i Andreu Galán volen despertar la inquietud per la poesia en els infants i amb aquest objectiu han posat en marxa Pissiganya. Revista de poesia per a xiquets de 0 a 100 anys, que és un web dirigit a infants, pares i educadors i que té la funció d’estimular la creació poètica infantil i mostrar les creacions poètiques fetes per i per a infants.
Enguany, van més enllà de la clàssica activitat adreçada al públic infantil i proposen un taller de poesia. Jocs, paraula poètica i noves tecnologies són els elements amb els quals els participants més joves de Barcelona Poesia gaudiran dels versos.
Organització: Biblioteques de Barcelona
Martina Escoda (Barcelona, 1980) busca sempre la boca de la paraula, ja sigui escrita, en el poemari En vermell i en l’obra teatral Blanca, ja sigui fusionada amb el silenci escènic, en espectacles com Llavi al mar, De viva carn i Mans estranyes. Andreu Galán (Alboraia, 1980) és diplomat en Magisteri en especialitat musical i estudia Filologia Catalana. És mestre de primària i està apassionat per la poesia infantil i l’enorme quantitat de recursos vitals, teatrals i pedagògics que se’n deriven. Somnia despertar un exèrcit de poetes en el seu dia a dia a l’aula i ha publicat el seu primer poemari, Cansat de diumenges (Labreu Edicions, 2009).
Big Bang Valona, Paraules a banda
12.00 h
Barceloneta
Participants: Marc Egea i Anna Maluquer
Paraules a banda és una cercavila en què la Big Bang Valona irromp als carrers per buscar i desvetllar les personalitats festives. És un recital perquè Anna Maluquer diu les paraules dels poetes. És transversal perquè Marc Egea traça els camins que travessen les línies paral·leles de la música i la poesia. La cercavila començarà a la cruïlla dels carrers de l'Almirall Churruca i l'Almirall Cervera. El recorregut farà tot el carrer Churruca, atravessarà el carrer de sant Carles i farà tota la plaça del poeta Boscà fins a arribar davant del mercat. Des d'allà, pel carrer del Baluard, anirà a buscar el carrer Escuder per arribar fins a la plaça de la Barceloneta, on acabarà la cercavila.
Philip Warnell, Outlandish: étranges corps étrangers
12.00 h
Ateneu Barcelonès (Canuda, 6)
Projecció del film Outlandish: étranges corps étrangers, de Philip Warnell, introduïda per l’artista i Gerard Vilard (director del màster en Estètica i Teoria de l’Art Contemporani de la Universitat Autònoma de Barcelona). La pel·lícula investiga els llindars entre cossos –en el sentit més ampli de la paraula– a través de passatges visuals i literaris que mostren les correlacions entre un text de Jean-Luc Nancy, la seva presència en pantalla, un transplantament d’òrgan i un pop desplaçat en el mar.
Activitat en anglès
Organització: LOOP/The Screen from Barcelona
Hi col·labora: Universitat Autònoma de Barcelona
Llibreries:
Minitaller de poesia infantil a La Central
13.00 h
La Central del Raval (Elisabets, 6)
Participant: Beatriz Giménez de Ory
Minitaller de poesia infantil a càrrec de Beatriz Giménez de Ory, guanyadora del III Premi Internacional Ciutat d’Oriola de Poesia Infantil, amb el llibre Los versos del libro tonto.
Per a nens a partir de 7 anys.
Llibreries:
Poesia àrab: Versos de revolta, revolta de versos
19.00 h
La Central del carrer de Mallorca (Mallorca, 237)
Participants: Cinta Massip, Jaume Ferrer Carmona i Margarita Castells
Com una onada revoltant de les que hi va haver al seu dia als països del comunisme soviètic, sembla que alguns països àrabs dominats per dictadures es comencen a treure una pols acumulada. A col·lació d’aquestes revoltes, traductors, poetes i rapsodes catalans vinculats a la cultura i la poesia àrabs es reuneixen per descobrir brots ja existents a la poesia clàssica, donar a conèixer veus noves i desconegudes, i fer rapsòdia desacomplexada.
Cinta Massip (Tortosa, 1961), filla de poeta i arxiver i de mestra i filòloga, és llicenciada en Filologia Catalana i doctorada en Arts Escèniques. Creadora de diversos muntatges poètics, artista de la paraula oral, professional de la paraula escrita, Massip ha traduït poesia de Cabral de Melo i altres poetes brasilers, i ha protagonitzat més d’una dotzena de recitals poètics, alguns dels quals s’han editat en CD. La seva obra poètica ha estat inclosa en diverses antologies. Amurada és el seu primer llibre unitari de poesia.
Jaume Ferrer Carmona és traductor de l’àrab al català i al castellà. Entre la diversitat de textos que ha traslladat al català, trobem la poesia bàquica del clàssic Abu-Nuwàs, amb Anna Gil Bardají, les novel·les La cova del sol i Ialo d’Elias Khoury, l’egipci Sonallah Ibrahim o algunes converses del poeta Mahmud Darwish, de propera aparició en un volum amb altres traduccions. Es considera un treballador, un obrer, un paleta, molt digne, com se sol dir en aquests casos: alça parets i murades sense veure ni poder imaginar l’edifici en el seu conjunt, “la qual cosa de vegades és una mica empipadora”, explica, però li agrada molt la seva feina.
Margarita Castells és llicenciada en Filologia Semítica i professora de Filologia Àrab. Ha viscut a Síria, Egipte, Jordània i Turquia, on ha perfeccionat el coneixement de la cultura i la llengua àrabs. Ha publicat habitualment articles referents a la història i la literatura àrabs a publicacions acadèmiques i de divulgació i, com a traductora literària, ha traslladat de l’àrab al català i al castellà textos clàssics i contemporanis: El saltamontes de hierro de Salim Barakat, Les mil i una nits (juntament amb Dolors Cinca) i els Viatges d’Ibn Batuta (amb Manuel Forcano).
Nit dels Museus: Poemusa 1
A partir de les 19.00 h
Diversos museus de la ciutat
Aquesta nit Barcelona Poesia entra als museus coincidint amb La Nit dels Museus. Tot passejant per les exposicions, a cada museu hi haurà quatres artistes que oferiran als visitants poemes recitats a cau d’orella.
Direcció: Imma Colomer
Coordinació: Projecte Vaca
Museus participants:
Arxiu Fotogràfic de Barcelona (pl. de Pons i Clerch, 2, planta 2)
CCCB (Montalegre, 5)
Disseny HUB Barcelona (Montcada, 12)
Disseny HUB Barcelona, Palau Reial de Pedralbes (av. de la Diagonal, 686)
La Capella (Hospital, 56)
La Virreina Centre de la Imatge (La Rambla, 99)
Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de Barcelona (Montcada, 14)
Museu de Ceràmica de Barcelona, Palau Reial de Pedralbes (av. de la Diagonal, 686)
Museu de Ciències Naturals de Barcelona (pl. de Leonardo da Vinci, 4-5)
Museu d’Història de Catalunya (pl. de Pau Vila, 3)
MUHBA, Museu d’Història de Barcelona, Plaça del Rei (pl. del Rei, s/n)
MUHBA, Museu d’Història de Barcelona, Monestir de Pedralbes (bda. del Monestir, 9)
Museu Etnològic de Barcelona (pg. de Santa Madrona, s/n)
Museu Marítim de Barcelona (av. de Drassanes, s/n)
Museu Picasso (Montcada, 15-23)
Llibreries:
Estellant Estellés. Mentre els grills canten
19.45 h
Llibreria Documenta (Cardenal Casañas, 4)
Participants: Eva Goenaga, Àngels Llorens i Melcior Casals
La llibreria Documenta homenatja un dels seus clients més secrets i estimats, Vicent Andrés Estellés, un poeta que de tant en tant somiava al pis de sobre de la llibreria, a l’Hotel París. Un llenyataire acolorit i dues funcionàries grises estellaran i repartiran versos d’en Vicent, en un vespre de maig ple de fúria i travessat per una estranya malenconia.
Melcior Casals Castellar (Barcelona, 1980) és graduat pel Col·legi del Teatre de Barcelona. Ha cursat estudis també a Dublín, al Trinity College, amb Marco Bertozi i a San Francisco, a Fort Mason, amb Rachel Adler i Ben Johnson. Ha treballat amb els directors Ferran Utzet (La nit de les Tríbades), Carlos Roó (El cos de la paraula), Carlota Subirós (Amor, fe i esperança, King), Calixto Bieto (Wozzeck, Carmen) i Pep Pla (Romeo i Julieta). En el camp de la dansa-teatre ha format part de l’espectacle Butterfly de Mercedes Boronat. És cocreador dels projectes artístics presentats a la llibreria Documenta de Barcelona. En publicitat ha treballat en la campanya d’obertura de la publicació Vanity Fair edició espanyola. Treballa regularment al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Àngels Llorenç (Barcelona, 1975) és llicenciada en Sociologia per la UAB i màster en estadística i investigació operativa. Ha treballat en l'àmbit de la recerca per a institucions públiques i privades, especialment en la recerca aplicada a les ciències socials i concretament centrada en temes de metodologia de recerca per enquesta i l’anàlisi de dades. Actualment treballa per al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat. És coordinadora de les activitats culturals de la llibreria Documenta.
Eva Goenaga porta més de 10 anys treballant en la producció cultural, sobretot en la realització d’exposicions, assumint tasques de direcció de projecte, conceptualització i disseny. L’any 2010 va cofundar amb 2 companys més Las eternas, produccions efímeres. És coordinadora de les activitats culturals de la llibreria Documenta.
Estellés a l’Hotel París
20.00 h
Hotel París (Cardenal Casañas, 4)
Participants: Eduard Carmona, Andreu Subirats, Diego Burián i Roger Blavia
Estellés va escriure el seu poemari Hotel París en una de les habitacions de l’Hotel París de Barcelona, a tocar de la Rambla. Avui hi entrarem per escoltar des d’allà la veu del poeta i potser veure rebotar un crani per tots els esglaons. La direcció és d’Isabel Olesti, la veu la posaran els poetes Eduard Carmona i Andreu Subirats i la música Diego Burián i Roger Blavia.
Isabel Olesti és escriptora i col·laboradora habitual de premsa. Gestora de projectes literaris com el festival de poesia Taca d’Oli, Racons de poesia, La lluna de la Mussara, Un vespre amb Ferrater i Si pogués acordar raó i follia...
Eduard Carmona és poeta i recitador. Actualment fa l’espectacle Recitals a domicili i ha fet una versió recitada de Coral romput d’Estellés amb el guitarrista Joan Rovira.
Andreu Subirats és poeta i professor d’institut i de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha muntat els recitals Antologia invisible i Simfonia de samfaina, amb Carles Belda, Diego Burián i Miquel Àngel Marín.
Poema en imatges: Eugeni Bonet, eGolem
20.00 h
Fundació Antoni Tàpies (Aragó, 255)
Participant: Eugeni Bonet
Projecció comentada per l’autor, Eugeni Bonet, del treball eGolem —que, segons com, es pot llegir Ego/Golem. És un work in progress que progressa quan i com pot (i no gaire en l’entremig d’alguns anys transcorreguts des que es va encetar). Pren com a base un text literari: la novel·la de Gustav Meyrink Der Golem (1915). «Tot en aquest llibre és estrany», va dir Jorge Luis Borges. I hi va afegir: «La ficció és feta de somnis que amaguen altres somnis.»
Hi col·labora: Fundació Antoni Tàpies, VEGAP i Fundación Arte y Derecho
Eugeni Bonet (Barcelona 1954). Escriptor, curador i artista, treballa principalment en els àmbits del cinema, vídeo i mitjans digitals. Les seves realitzacions inclouen films com 133 (1978-79, amb Eugènia Balcells) i el llargmetratge Tira tu reloj al agua (Variaciones sobre una cinegrafía intuida de José Val del Omar) (2004); vídeos llargs com Duchamp (retard en vídeo) (1986-87) i Lecturæs de Cirlot (1997-98); vídeos curts com Mecãnica (retard digital) (2001), 10 MIN. (2005) i A Spanish Delight (2007); instal·lacions o capricis multipantalla com USession (2002) i This Old Man… knick-knack, paddy-whack (en curs); i assaigs hipertextuals en suports electrònics i enxarxats. Els seus treballs de comissariat recents inclouen programes del cinema i paracinema lletrista (2005) i del cine-vídeo golafre (2002, 2011), i exposicions de l’artista argentí Gustavo Romano (2008), del cinemista José Val del Omar (2010, 2011) i del documentalista Richard Leacock (encara en preparació i, malauradament, com a revisió pòstuma del seu quefer).
Pensament:
Història oral de la poesia catalana: poetes barrocs
Josep Pedrals: Escapa’t de l’oradura
20.00 h
Pati de l’Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47)
Participants: Josep Pedrals i Jordi Casadevall
Carta blanca a Josep Pedrals perquè doni la seva particular visió sobre el barroc, un
període esplèndid i massa oblidat per la producció poètica catalana. Un diàleg entre un poeta contemporani en actiu i la tradició que pretenen enterrada, un revulsiu no historicista que apropa el barroc català de la forma més engrescadora als espectadors de Barcelona Poesia.
Escapa’t de l’oradura és un recital de poemes del barroc català, arranjats per Josep Pedrals i Jordi Casadevall per a confirmar que no fou realment una època de decadència, sinó de cadència, ressaltant que fou un temps de mescles, on es barrejava la poesia més culta amb la més popular, el català amb el llatí i el castellà, la poesia classicitzant amb la poesia degenerada, la bellesa amb la lletjor... Un dia per a venir amb les orelles ben preparades per als hipèrbatons i per als hipertons.
Hi col·labora: Institució de les Lletres Catalanes i Fundació Lluís Carulla / Amics dels Clàssics
Josep Pedrals (Barcelona,1979) porta més de deu anys de poesia als escenaris. Ha actuat arreu dels Països Catalans i per Europa i Amèrica en recitals en tot tipus de festivals i cicles. Ha treballat en poesia per a infants. Ha menat espais de poesia en premsa, ràdio i televisió. Coordina des de fa set anys el cicle de recitals poètics del bar Horiginal de Barcelona des de l’associació ORINAL. Ha estrenat diverses obres de teatre i l’espectacle transdisciplinari Wamba va!. És autor de: Els buits enutjosos, Escola italiana, És un poema!, Eclosions (amb fotos d’Ester Andorrà, labreu, 2005), El furgatori, En l'“¡ai, adéu!”, En/doll (llibre-disc amb Guillamino) i El motí (CD, cantata infantil amb música de Josep Vila).
Amb nocturnitat:
2 x 2 = Pablo Fidalgo, María Salgado, Maria Cabrera, Jaume C. Pons
21.30 h
Palau de la Virreina (La Rambla, 99)
Participants: Pablo Fidalgo, María Salgado, Maria Cabrera i Jaume C. Pons
Hem aplegat dos poetes madrilenys i dos de catalans —quatre veus molt potents, tot i que són molt joves— perquè treballin, des de les poètiques respectives, un recital conjunt amb la voluntat d’anar més enllà del recital compartit i no treballat entre tots, fugir del model «Ara tu, ara jo». Hem volgut promoure el treball i la recerca concreta sobre el fet de dur la poesia a un escenari. El resultat, només pel fet de ser desconegut, ja tindrà la qualitat de descoberta que buscàvem generar.
Pablo Fidalgo (Vigo, 1984) va estudiar Dramatúrgia a la Resad de Madrid. Va obtenir l’accèssit del premi Minerva de poesia en gallec amb el llibre A idade do ar, publicat per l’editorial Galaxia (Vigo, 2002). El 2005 va fundar la companyia teatral La Tristura, amb la qual ha estrenat tres espectacles: La velocidad del padre, la velocidad de la madre (2006), Años 90. Nacimos para ser estrellas (2008) i Actos de juventud (2010). L’any pasta va publicar a Pre-textos el poemari La educación física.
María Salgado (Madrid, 1984) ha publicat Ferias (UP José Hierro de S. S. Reyes, 2007, III premi Félix Grande) i 31 poemas (Puerta del Mar, 2010). Escriu globorapido.blogspot.com. Fa fanzines, bandes, recitals i proves sempre de baixa tecnologia.
Maria Cabrera i Callís (Girona, 1983). Llicenciada en Filologia Catalana i doctoranda en Lingüística. Amb vint anys va guanyar el premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits amb el poemari Jonàs (Galerada, 2004), i cinc anys més tard va publicar La matinada clara (Papers amb accent, 2009). Ha treballat de correctora per a diferents editorials i de professora al departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. Escriu i parla a poc a poc: amb la veu clara, la cama ferma, les mans esteses i el riure franc.
Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984). Llicenciat en Filologia Anglesa per la UIB i doctorand de Teoria de Literatura i Literatura Comparada a la UAB amb una tesi sobre Miquel Bauçà. És també un dels irresponsables de la revista d’exili interior Pèl capell. Ha estat antologat dintre de Pedra foguera. Antologia de la poesia jove dels Països Catalans, Enganxa’t a la poesia i Antologia de joves narradors de Mallorca. En solitari ha publicat Exercicis aristocràtics (dins Els(in)continents eufòrics), Les deixalles del desig, La victòria de la dona lluna, Llibre del silenci i Els estris de la llum.
Amb nocturnitat:
Afterpop Fernández & Fernández, Postpoéticas
22.30 h
Palau de la Virreina (La Rambla, 99)
Participants: Agustín Fernández Mallo i Eloy Fernández Porta
Afterpop Fernández & Fernández presenten Postpoéticas. En una sessió concebuda específicament per a Barcelona Poesia 2011, Eloy Fernández Porta i Agustín Fernández Mallo proposen una versió spoken word de les seves investigacions en les noves formes de la lírica. Epifanies mediàtiques, ciència versificada, centrals nuclears i quioscos panteó, tot plegat amb la inconfusible posada en escena Fernández & Fernández. Afterpop Fernández & Fernández és un duo de spoken word format per Agustín Fernández Mallo i Eloy Fernández Porta. L’any 2007 van fer la primera actuació, en què alternaven textos propis de la narrativa, l’assaig i la poesia amb música i visuals.
Des de llavors han presentat diverses sessions en esdeveniments com Reiniciando al Monstruo, el Festival Alhóndiga i el I Encuentro Interestelar de Blogueros, i en espais com el Matadero de Madrid, el CCE de Mèxic DF i el CCE de Buenos Aires. La seva gira de l’any 2011 recorre festivals com El Mal de Tourette, Kosmopolis i SOS. Afterpop Fernández & Fernández és un duo de spoken word format per Agustín Fernández Mallo i Eloy Fernández Porta. L’any 2007 van realitzar la seva primera actuació a Màlaga, en el context del congrés Mutaciones, tot alternant textos propis de narrativa, assaig i poesia amb música i visuals. Des de llavors han presentat diverses sessions en ocasions com Reiniciando al Monstruo, el Festival Alhóndiga o el I Encuentro Interestelar de Blogueros, i en espais com el Matadero de Madrid, el CCE de México DF i el CCE de Buenos Aires. La seva gira de l’any 2011 recorre festivals com El Mal de Tourette (Màlaga), Kosmopolis (Barcelona) i SOS (Múrcia) i espais com la Universitat d’Almeria.
Agustín Fernández Mallo (A Coruña, 1967) és autor dels poemaris Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del Tractatus (2001), Creta lateral travelling (2004, premi Café Món), Joan Fontaine odisea (2005) i Carne de píxel (2008, premi Ciudad de Burgos de poesia). El seu assaig Postpoesía, hacia un nuevo paradigma va ser finalista del premi Anagrama d’assaig l’any 2009. La seva trilogia Proyecto Nocilla inclou les novel·les Nocilla Dream (Candaya, 2006), Nocilla Experience (Alfaguara, 2008, premi al millor llibre de l’any de Miradas2 i premio Pop-Eye) i Nocilla Lab (2009). Recentment ha publicat El hacedor (de Borges), Remake (Alfaguara, 2011). La seva obra ha estat adaptada al còmic pel dibuixant Pere Joan, autor de Nocilla Experience: La novela gráfica (Alfaguara, 2011).
Eloy Fernández Porta (Barcelona, 1974) ha publicat els llibres de relats Los minutos de la basura (Montesinos, 1997) i Caras B (Debate, 2001), l’antologia Golpes (DVD, 2004, en col·laboració amb Vicente Muñoz Álvarez) i els llibres de crítica cultural Afterpop (Berenice, 2007; Anagrama, 2010), Homo Sampler (Anagrama, 2008) i eu®O$ (premi Anagrama 2010). Professor de Nous Àmbits Literaris a la Universitat Pompeu Fabra, escriu al suplement Cultura/s de La Vanguardia i a revistes com Píkara o Bostezo. En l’àmbit de l’spoken word ha realitzat tres performances basades en els seus llibres i col·labora amb Agustín Fernández Mallo en el duo Afterpop Fernández & Fernández.
—
DIUMENGE 15 DE MAIG
Una amistat i dues llengües: Luis García Montero i Joan Margarit
18.00 h
Sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès (Canuda, 6)
Participants: Luis García Montero i Joan Margarit
Dos poetes, tots dos distingits amb el Premio Nacional de Poesía. Dues retòriques molt diferents: social i amable la del castellà, despullada i solitària la del català. Dues maneres de fer una poesia d’aparença senzilla, de veu clara, amb una primera lectura sempre commovedora i que, no obstant això, és per a qui l’escolta o la llegeix l’inici imparable d’una penetració cada vegada més profunda del poema. Diran els poemes que consideren més significatius de la seva obra poètica. Es tracta d’una bona oportunitat per aprofundir en l’obra de dos dels poetes més destacats i més llegits de l’Estat espanyol.
Luis García Montero (Granada, 1958) és poeta i catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Granada. Ha publicat més de vint poemaris i diversos llibres d’assaig. Va rebre el premi Adonais el 1982 per El jardín extrangero, el premi Loewe el 1993 i el Premio Nacional de Literatura el 1994 per Habitaciones separadas. El 2003, amb La intimidad de la serpiente, va ser mereixedor del Premio Nacional de la Crítica.
Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és arquitecte i poeta. Autor d’una vintena de llibres, entre la seva obra destaquen els poemaris: Els motius del llop (1993), Estació de França (1999), Joana (2003), Càlcul d’estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007) i Misteriosament feliç (2008). El seu últim poemari és No era lluny ni difícil (2010). Ha estat traduït a l’anglès, el rus i l’hebreu, entre d’altres, i ha guanyat els premis Vicent Andrés Estellés, Serra d’Or (2006) o el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, l’any 2007.
Pensament:
Laboratori a La Porta: Jordi Oriol, Pau Vadell, Joana Brabo
19.00 h
La Porta (Sant Germà, 5, 3r)
Participants: Jordi Oriol, Pau Vadell i Joana Brabo
Presentació del taller de creació a porta tancada que hauran fet des del començament del festival aquests tres artistes que treballen la paraula des de diferents vessants: el performàtic, l’escrit i el teatral. Volem contaminar els gèneres amb els empelts d’altres disciplines per operar-hi una obertura semàntica i escènica, de sentit i de gest.
Pau Vadell i Vallbona (Calonge, 1984) és llicenciat en Història i màster en Literatura Catalana a la UAB. Actualment treballa en un doctorat sobre la poesia experimental catalana dels anys setanta i cursa un màster en ciències de l’antiguitat i l’edat mitjana i un altre de gestió cultural. Ha publicat Quan salives (premi BVT, 2005), El cos que habitam (2006), Ciutat de llet (2007), Sadoll de seny (2008), Akbar (2009), Convit al silenci (premi J. M. López Picó, 2009), Temple (premi Miquel Àngel Riera, 2009) i Apèndix city (2010). És cofundador i ànima del col·lectiu Pèl capell, que edita la revista homònima.
Jordi Oriol (Barcelona, 1979) és actor, autor i director de teatre. Llicenciat en Direcció escènica per l’Institut del Teatre (Premi Extraordinari 2007), ha escrit i dirigit diversos espectacles teatrals, com Homenatja (Temporada Alta 2010, Teatre Lliure 2011), Un tal ímpetu vital (Teatre Lliure, 2009), El títol no mata (Festival Grec 2008), Ara estem d’acord estem d’acord (Teatre Lliure, 2008) i OB-sessions (Círculo de Bellas Artes de Madrid, Premi Injuve 2007), entre d’altres. Com a actor, darrerament l’hem vist a les seves pròpies peces Prometeu no res (2009) i La caiguda d’Amlet, dirigida per Xavier Albertí (2007); i sota la direcció de Carlota Subirós a Alícia de Lewis Carrol (Teatre Lliure, 2009) i L’home de la flor a la boca de Luigi Pirandello (Biblioteca Nacional de Catalunya, 2008), entre d’altres. Ha treballat també en cinema i televisió. Fa sis anys que treballa com a professor d’interpretació poètica al CaixaForum de Barcelona. Fou membre fundador de l’associació ÀreaTangent (2003) i el 2007 va fundar l’associació Indi Gest.
Joana Brabo (Barcelona, 1975), de formació grafista i il·lustradora, inicià el seu projecte de micropoesia EN3PALABRAS l’any 2006. La materialitza en forma de xapes, aconseguint que la màgia del llenguatge s’instal·li a la solapa per transmetre conceptes, sensacions, estats d’ànim, voluntats i tot allò que jeu en el subconscient però que hom no és capaç de verbaliltzar: en tres xapes. Combina l’activitat de microempresària amb recitals en directe, en els quals petites paraules donen grans respostes a la vida amb un dolç sentit de l’humor.
Enrenou (IV):
Presentació de Baret Voltaire (ficció poètica per al programa DO de la XTVL) +
Recital de la Xarxa PUBcn
19.00 h
La Papa (Tapioles, 12)
Participants: Abel E. Cantero, Mag Márquez, Mónica Caldeiro i Víctor LaGounda
Presentació de la ficció poètica Baret Voltaire, una sèrie de televisió coproduïda per Piscolab Films i XTVL, i recital de la Xarxa de Poesia Urbana de Barcelona (que participa en aquesta sèrie televisiva), amb Abel E. Cantero, Mag Márquez, Mónica Caldeiro i Víctor LaGounda.
Pensament:
Història oral de la poesia catalana: poetes dels segles XIX i XX
Carles Rebassa
20.00 h
Pati de l’Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47)
Participant: Carles Rebassa
El poeta mallorquí Carles Rebassa ens oferirà una mirada personal a la poesia catalana del segle XIX i de part del XX, dos segles molt fecunds, però encara amb molts racons per descobrir. Ell posarà veu a alguns dels seus poetes preferits a fi d’actualitzar un patrimoni literari que ha marcat el nostre present literari i que ben sovint no tenim prou present. Una bona manera de capbussar-nos en el nostre passat més recent i cloure aquesta particular història oral de la poesia catalana.
Hi col·labora: Institució de les Lletres Catalanes i Fundació Lluís Carulla / Amics dels Clàssics
Carles Rebassa (Palma, 1977) ha publicat Requiescat in pace (1998), juntament amb Pere Perelló, Poema B (2006) i Els joves i les vídues (2006), obra guardonada amb el premi Ausiàs March. Ha treballat com a actor, dramaturg i constructor d’escenaris per a la companyia Mag Teatre, amb la posada en escena d’obres de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa i Ramon Llull, entre molts altres. Juntament amb el músic Toti Soler ha presentat Un home reparteix fulls clandestins, espectacle poètic basat en l’obra de Joan Brossa, i amb la cantant Ester Formosa ha creat l’espectacle Deu catalans i un rus. Ha col·laborat amb Biel Mesquida en la preparació d’Auca, un guió cinematogràfic basat en el poema del mateix títol de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Recentment ha acabat la seva recerca sobre la vida i l’obra del poeta Blai Bonet (Mite i pols de Blai Bonet) i actualment treballa en la novel·la Prometeu vist de mil maneres.
Enrenou (V):
Jam poètica
20.30 h
Fantástico Club (ptge. d’Escudellers, 3)
Participants: Enric Casasses i el grup Gargots
El cicle de poesia A viva veu proposa una jam poètica dinamitzada per Enric Casasses, Orlando Guillén i el grup Gargots. El Fantástico Club s’obre a tothom qui vulgui llegir poemes propis o d’altri i contribuir a la vetllada. Així, els gestos, els silencis i les paraules confluiran per fer brollar una font de diumenge al vespre perquè tothom en pugui beure i quedar-ne xop. Una estona per compartir delícies poètiques de tots els racons i de diferents recipients. Cuina, tasta, assaboreix!
A viva veu és una associació cultural que centra els seus esforços en la comunicació cultural a través del seu web i en l’organització de concerts. El Fantástico Club, per la seva banda, és un dels locals més inquiets de l’oci nocturn de la ciutat, apostant per ampliar la seva oferta en cultura més enllà del benefici empresarial. A banda de Poesia a viva veu, tots dos col·lectius ja organitzen conjuntament el cicle A viva veu, una sèrie d’actuacions acústiques quinzenals centrades en l’absència completa de micròfons i electricitat, buscant al màxim la interpretació orgànica de la música.
Gargots és un grup poètic nascut a les aules de Filologia Catalana de la UAB, encara que alguns d’ells també cursen altres filologies o la properament extingida Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Volten per Catalunya (de moment) recitant, sobretot, els poetes catalans que més els interessen, sempre, lligant uns autors amb uns altres com si fos una xarxa. Alguns d’ells han guanyat premis de poesia com el l’Amadeu Oller o el Joan Duch de Juneda.
Amb nocturnitat:
Lee Ranaldo, Noise Recitation: Against Refusing
21.30 h
Palau de la Virreina (La Rambla, 99)
Participant: Lee Ranaldo
Lee Ranaldo, guitarrista del grup de rock novaiorquès Sonic Youth i també escriptor, presenta l’espectacle Noise Recitation: Against Refusing, basat en el seu recent llibre de poemes sobre l’spam a Internet Against Refusing (Waterrow Press, 2010). Un espectacle en el qual Ranaldo recita poesia i toca la guitarra acompanyat de projeccions.
Lee Ranaldo (Nova York, 1956) és un músic nord-americà conegut per ser vocalista, guitarrista i cofundador de la banda Sonic Youth. Està casat amb l’artista experimental Leah Singer, amb la qual organitza actuacions en directe de música improvisada. Entre els enregistraments en solitari de Ranaldo trobem Dirty Windows, un recull de textos recitats amb música, Amarillo Ramp, peces per a guitarra, i col·laboracions amb l’artista Christina Rosenvinge. Ha escrit els llibres Bookstore, Road Movies i Jrnls80s.
—
DILLUNS 16 DE MAIG
Jocs Florals de Barcelona
19.00 h
Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona (pl. de Sant Jaume)
Acte de lliurament del premi dels Jocs Florals de Barcelona 2011. Aquest premi, amb gairebé set-cents anys d’història, és la celebració poètica més antiga d’Occident. Però també és un bon termòmetre del present de la creació poètica en català. Un premi de prestigi que mira enrere i endavant, una celebració de la vitalitat poètica. En aquesta edició actuen com a mantenidors: Vinyet Panyella (presidenta), Vicenç Altaió, Guillem Gisbert, Pere Antoni Pons i Jordi Cornudella (vocals).
Presenta: Àngels Bassas
Centenari Czeslaw Milosz (1911-2004)
Inauguració de l’Any Milosz a Catalunya.
19.00 h
Institut del Teatre, Sala Scanner (pl. de Margarida Xirgu, s/n)
Participants: Joan Tarrida, Àlex Susanna i alumnes de l’Institut del Teatre
Comentari sobre Czeslaw Milosz (Premi Nobel de literatura 1980) i la seva obra a càrrec d’Àlex Susanna i Joan Tarrida. El poema «Milosz» de Susanna és el lema de l’Any Milosz a Catalunya. Tarrida presentarà a més l’antologia de poemes de Czeslaw Milosz en la traducció castellana de Xavier Farré.
L’acte també comptarà amb la presentació de l’espectacle Mort de Milosz, dirigit per Albert Roig, que mostra la mort del poeta polonès i, a la vegada, el seu cant a la vida. L’espectacle-recital comença amb un dels darrers poemes que Milosz va escriure i que ens mostra la seva mort, però acaba amb el poema «Naixement», bellíssim i corprenedor. Parlar de Milosz i de la seva mort és parlar del segle XX i dels seus morts. Milosz és el poeta idoni per mirar de respondre a la pregunta de per a què serveix la poesia en un segle ple de guerres i injustícies. Milosz és també un poeta idoni per a la dramatització.
Organització: Editorial Galaxia Gutenberg i el Consolat General de Polònia a Barcelona
Gary Snyder, The Practice of the Wild
19.00 h – Projecció del documental The Practice of the Wild
20.00 h – Recital de Gary Snyder
Espai Cultural Caja Madrid (pl. de Catalunya, 9)
Participants: Gary Snyder i John J. Healey
La pel·lícula documental The Practice of the Wild (2010, 53 min) retrata el llegendari poeta beat Gary Snyder i celebra la seva llarga amistat amb l’autor Jim Harrison. La pel·lícula segueix el poeta i el novel·lista caminant per uns paisatges verges de la costa central de Califòrnia. Parlen sobre el budisme zen, el San Francisco dels anys seixanta, la interdependència de tots els éssers vius i anècdotes sobre Allen Ginsberg i Jack Kerouac, per als quals Snyder va ser un mestre. El director de la pel·lícula, John J. Healey, teixeix amb art i subtilesa els records del poeta amb materials d’arxiu i comentaris d’amics de Snyder. Però el cor de la pel·lícula, d’on sorgeix el títol, prové d’una col·lecció molt influent d’assaigs escrits pel poeta l’any 1990 que són una exploració del gran amor i estima que el poeta sent per la natura.
Després de la projecció del film, Gary Snyder oferirà un recital.
Organització: Espai Cultural Caja Madrid
Gary Snyder va néixer a San Francisco el 1930 i va aconseguir fama als anys cinquanta com a membre de la Beat Generation. Va estudiar deu anys en un monastir zen a Kyoto, al Japón, i ha treballat com a professor de literatura a la Universitat de Califòrnia Davis. Ha publicat 16 llibres de poesia i prosa, incloent Turtle Island, que va guanyar el premi Pulitzer de poesia i que va consagrar Snyder com a heroi de la contracultura dels EUA. Actualment viu aïllat a les muntanyes del nord de Califòrnia.
John J. Healey (Nova York, 1950) va començar la seva carrera en cinema treballant amb Víctor Erice a El sur. Després ha treballat en producció molts anys als Estats Units en pel·lícules dirigides per Woody Allen, John Huston, Arthur Hiller i Peter Weir. El 1998 va dirigir el documental Federico García Lorca per al centenari del poeta. Actualment viu a Madrid i prepara dos projectes nous, un documental sobre Herman Melville i un llargmetratge de ficció.
Centre Dona i Literatura: He deixat el meu cos vora la llum
19.00 h
Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7)
Participants: Dores Tembrás (en gallec), Sílvia Bel (en català) i M. Rosa Font (en català)
El Centre Dona i Literatura (Universitat de Barcelona) organitza una nova taula, sota un vers d’Alejandra Pizarnik, per parlar sobre el cos com a cruïlla on s’entrecreuen identitat i (re)coneixement en la creació poètica.
Coordina: Marta Font
Organització: Centre Dona i Literatura (Universitat de Barcelona)
Hi col·labora: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
Dores Tembrás (Bergondiño,1979) és llicenciada en Filologia Hispànica i ha defensat la seva tesi doctoral La obra poética de Alejandra Pizarnik. Arquitectura de un desencuentro (2008). Ha desenvolupat la seva activitat com a investigadora a la Universitat de la Corunya i ha publicat nombrosos articles sobre la poesia de Alejandra Pizarnik. L’any 2009 va publicar el seu primer llibre de poesia, O pouso do fume, que va ser finalista en la categoria de millor llibre de poesia dels premis AELG el 2010. Va participar amb Esquiagrafías micropoemario a la Revista das letras. També a l’antologia elas i en altres volums col·lectius i revistes.
Sílvia Bel (Barcelona, 1982) és periodista, poeta, publicista i professora. Acaba de publicar el seu primer llibre de poemes il·lustrats, L’esbós (editorial 7dquatre). Ha estat inclosa a l’antologia Poetes a la xarxa, ha rebut alguns premis (Dona més Dona, accèssit Miquel Martí i Pol) i ha tret el cap per recitals de tot Catalunya. Actualment imparteix Tallers per la Llengua.
M. Rosa Font (Sant Pere Pescador, 1957) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. És autora de cinc reculls de poemes: Tres notes i el silenci (Edicions 62, 1989), Quadern d’Erinna de Telos (Columna, 1989), Com ombres vives (Columna, 1996), Aigua llunyana (premi Vila de Martorell, Viena Edicions, 2001), La llum primera (premi de Poesia Festa d’Elx, 3i4, 2005); i de dues novel·les: Envia’ns un àngel (Alfaguara-Grup Promotor, 1999) i L’ànima del freixe (Barcanova, 2003). També ha escrit articles sobre els poetes empordanesos de la Renaixença i sobre Víctor Català, i ha estudiat l’obra poètica de Josep Carner i l’obra poètica i dramàtica de Josep M. de Sagarra.
Pensament:
Conferències i sobretaules
Biblioteca Nacional de Catalunya (Hospital, 56)
(I) Carles Hac Mor, Mig segle de parracs elogiables
19.00 h
Participant: Carles Hac Mor
De la darrera avantguarda ençà, els anys seixanta i els setanta. De la ideologia de defensa a la moral de l’èxit tot passant pels pegats de les excel·lències i pels pedaços assenyats, i percepció diríeu que ben ditiràmbica de tot plegat. El dit a la nafra del llenguatge apostrofat: la poesia del jojo empolainada amb els farbalans del tutú del nosaltres. Els derrapatges d’Ignasi Ubac i els sanglots dels ferraterians amb ferradures. Profecies quàntiques per a una mirada estràbica al futur anterior: el demà fet avui i el pretèrit actual aconsellat per les condicions d’una epistemologia esbocinada als marges imparables de la cuina més obsoleta i de la cantonada més perillosa (la de Carles Riba amb Miquel Bauçà). Escriptura i literatura: liquació contra solidificació, els homenatges, l’«autopatumització» i com s’esfuma l’autor per la pressió del text, i contradiccions i paradoxes a les narratives més oportunistes, a les líriques més arnades i als textos més reeixits, tot amb exemples ben concrets.
Carles Hac Mor és un antipoeta que rebutja radicalment que li pengin rònegament l’etiqueta tronada d’avantguardista i que no practica mai el gènere literari del currículum, llevat de casos especials com el present. Amb els seus diguem-ne antipoemes, contraassaigs i texts paraparèmics sobre les arts i les lletres contribueix, des de sempre, a la revolta de l’escriptura contra el lector i de l’art contra l’espectador, una actitud que, per sort, li provoca paradoxes.
(II) L’estiu de les paparres: el «txollo» de ser poeta de l’experiència i el de ser poeta d’avantguarda
20.15 h
Participants: Xavier Lloveras i Albert Roig
L’estiu de les paparres va arribar a ser un dels llibres més venuts de no ficció gràcies als atacs que va rebre de tot l’establishment cultural del final del segle (i d’ara), des de Pilar Rahola fins als poetes convergents (tants!), perquè es qüestionaven poetes i editors aleshores (i ara) intocables i imparables com Joan Margarit i Àlex Susanna. Després de L’estiu de les paparres va venir un llibre encara més contundent i verídic: El gos del poeta. La resposta de la premsa va ser més contundent i efectiva: el silenci. Durant una dècada no se’n va saber res, de l’autor i el prologuista d’aquells libels.
Albert Roig ha publicat Córrer la taronja, La vestidora i el dol, A l’encesa, L’estiu de les paparres, I pelava la taronja amb les dents, Cecília de Florejats, la cantata Flor d’escarabat, amb música de Carles Santos, els espectacles Lleons al jardí i Salvatge cor, amb música de Krishoo Monthieux i Marc Egea, i Roses de gos, llibret per a la música de Dido and Aeneas de Henry Purcell. Ha traduït W. B. Yeats, L’espasa i la torre, i el poeta brasiler Manoel de Barros, Riba del dessemblat. Aviat apareixeran Les versions de Bejan Matur.
Xavier Lloveras (La Bisbal d’Empordà, 1960) ha publicat dos llibres de poemes, Les illes obstinades (1987, premi Carles Riba 1986) i El test de Rorschach (1992). Juntament amb Albert Roig, ha publicat l’antologia de poesia catalana del segle XX L’artista del la paraula. També va preparar una antologia de l’obra de Blai Bonet. Ha fet de crític literari, de traductor, d’editor i ara fa de llibreter de vell.
Amb nocturnitat:
Diamanda Galás, Songs of Exile
21.30 h
Pl. del Rei
Participant: Diamanda Galás
Oportunitat única de veure a Barcelona, i en un emplaçament tan especial, la gran intèrpret Diamanda Galás i el seu espectacle Songs of Exile, una proposta contundent que explora les ferides i els cicatrius que duu al damunt l’exiliat, que parla de les penúries i les tragèdies que han de patir aquells qui es veuen obligats a fugir del seu país en les circumstàncies més terribles, que canta l’angoixa de ser fora de lloc i lluny de casa. A partir de l’obra de Vallejo, Celan, Nerval, Pasolini, Freiligrath, Adonis, Michaux, Huezo Mixco, Udi Hrant, Naftule Brandwein, Papaioannou, Manolis Xiotis, Mozart, Bach i Arrigo Boito.
Diamanda Galás (San Diego, Califòrnia, 1955) és una destacada soprano, artista, compositora i pianista. S’ha caracteritzat per la recerca de noves possibilitats del cant, en una barreja particular i contundent entre el bel canto i les tècniques experimentals, de la perfecció tècnica al crit desfermat, sense concessions. D’orígens grecs, va estudiar música clàssica i jazz i és considerada una de les veus més provocadores, arrauxades i personals de la música alternativa actual. En els seus espectacles tracta sovint els temes del patiment, la desesperació, la condemna, la injustícia i la pèrdua de dignitat. Ha treballat amb molts compositors d’avantguarda, com ara Iannis Xenakis i John Zorn.
http://www.diamandagalas.com
—
DIMARTS 17 DE MAIG
Pensament:
Els poetes i l’adveniment de la Barcelona moderna, 1840-1936
De les 9.00 a les 14.00 h
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Santa Llúcia, 1)
En el marc de l’Any Maragall i dins de Barcelona Poesia 2011, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona organitza una jornada destinada a examinar l’impacte de la modernització de Barcelona en la poesia catalana, posant l’accent en el contrast entre les pletòriques odes del segle XIX, que celebren l’engrandiment de la ciutat, i les que, seguint la mateixa tradició formal, des del començament del segle XX i fins a la guerra civil del 1936, es fan ressò dramàtic de la crisi social que va comportar aquell creixement, amb el contrapunt depurat de la lírica noucentista.
9.00 h – Inauguració
9.30 h – Les odes del triomf: Rubió i Ors, Verdaguer, Costa i Llobera
Josep Maria Domingo (UdL)
10.30 h – Les odes de la crisi: Nogueras Oller, Maragall, Pere Quart
Glòria Casals (UB)
12.00 h – La ciutat en la lírica del primer terç del segle XX
Marina Gustà (UB)
13.00 h – Taula rodona
Josep Maria Domingo, Glòria Casals i Marina Gustà
Moderador: Ramon Grau (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)
14.00 h – Cloenda
Inscripció gratuïta, del 2 al 13 de maig (shb@bcn.cat)
Pensament:
Conferències i sobretaules
Biblioteca Nacional de Catalunya (Hospital, 56)
(III) Jordi Galves, De com ens quedarem sense poesia catalana
A les 19.00 h
Participant: Jordi Galves
Crònica de la degradació i l’agonia (i prognosi del col·lapse i la mort) d’una de les literatures més antigues i valuoses d’Europa. De la recuperació literària del catalanisme polític al progressiu abandonament de la llengua catalana literària en els àmbits social, polític, econòmic, editorial i educatiu. Els apassionants darrers moments d’una llengua que ha quedat exclosa de la creativitat artística i de la palpitació del món contemporani.
Jordi Galves és escriptor i medievalista de formació. Com a tal ha estat professor de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Pompeu Fabra i d’Història Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat lector de català a Lió i Montpeller i alumne a la Sorbona. Ha exercit com a crític literari, durant onze anys al rotatiu La Vanguardia i en altres mitjans com ara El País, Avui i El Periódico. Actualment és el responsable del bloc de literatura i crítica literària Un dia en les carreres. Ha publicat alguns llibres i estudis, entre els quals destaquen les seves edicions del Tirant lo Blanc i del Curial e Güelfa i l’antologia de prosa catalana contemporània De miel y diamante publicada a Mèxic. En aquests moments prepara un estudi sobre la literatura barcelonina i un libel sobre el futur de la literatura catalana.
(IV) Presentació dels seminaris de traducció de Farrera
20.15 h
Participants: Elies Barberà, Nathalie Bittoun Debruyne, Anna Casassas, Valèria Gaillard, Sònia Moll i Vinyet Panyella
Des de 1998, la Institució de les Lletres Catalanes organitza un seminari de traducció a Farrera de Pallars. Durant el seminari es tradueixen, conjuntament amb l’autor, els traductors i els poetes catalans, els poemes proposats pels poetes de la llengua convidada. Enguany, el seminari es dedica a la poesia francesa i compta amb Oscarine Bosquet, David Lespiau i Jean-Luc Sarré com a poetes convidats.
Coordinació: Institució de les Lletres Catalanes
Biblioteques:
Fina Rius, Amor hermètic
19.00 h
Biblioteca Sagrada Família (Provença, 480)
Participant: Fina Rius
Amor hermètic és una proposta escenogràfica que, a partir de textos de Salvador Espriu, es capbussa en el desig i l’eròtica femenina. L’espectacle ens apropa un Espriu desconegut, secret, apassionat...
Organització: Biblioteques de Barcelona
Fina Rius, llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha participat en nombrosos espectacles teatrals. També ha treballat a la televisió, i al cinema ho fet en pel·lícules com Atlas de geografía humana (2006) i El año del diluvio (2002).
Llibreries:
La novel·la dels poetes
19.30 h
Llibreria Bertrand (Rambla. de Catalunya, 37)
Participants: Antoni Clapés, Anna Aguilar-Amat, Ricard Creus, Marta Pessarrodona, Feliu Formosa, Agustí Pons, M. Dolors Millat, Màrius Sampere, Carles Duarte, Jordi Cervera, Susanna Rafart i Rafael Haro
L’Editorial Meteora, amb la seva col·lecció Mitilene, dedicada a la poesia, proposa amb La novel·la dels poetes un espectacle que es mou a cavall entre dos gèneres i integra la narrativa i la poesia en un únic plantejament global. Com a part d’un coixí narratiu que desenvoluparà una història concreta, exposada per un narrador en format de guió, els diferents poetes aniran llegint els seus poemes, que formen part del conjunt. Versos i prosa integren una unitat comuna que es posa al servei d’explicar una història.
Organització: Editorial Meteora
Veu expandida: Oriol Ponsatí-Murlà i Mariona Sagarra
19.30 h
Antic Teatre (Verdaguer i Callís, 12)
Participants: Mariona Sagarra i Oriol Ponsatí-Murlà
Sessió doble per explorar els límits de la veu amb Mariona Sagarra i Oriol Ponsatí-
Murlà. Mariona Sagarra, des del món del cant, presentarà un viatge per la veu i les seves àmplies possibilitats. Oriol Ponsatí, per la seva banda, indagarà en la poesia fonètica i les expressions poètiques que van més enllà de les paraules i els significats establerts, amb un viatge a través dels poemes de Salvador Dalí, Hugo Ball, Carles Santos i Bob Cobbing, entre d’altres. Des de dos punts allunyats, doncs, veurem a l’escenari de l’Antic Teatre algunes de les possibilitats dels camps híbrids que hi ha entre el cant i la recitació.
Mariona Sagarra, com a cantant solista, ha editat tres discs: Frec a frec (2000), de poesia catalana contemporània musicada en clau de jazz i música mediterrània amb compositors com Jorge Sarraute i Francesc Capella, Dies diferents (2003), un recorregut musical de llocs i de persones, cançons populars i temes vocals, poesia i cançons d’altres indrets i Lent, lent...Corrent! Els temperaments de la veu (2010), en el qual la veu està al servei d’uns temperaments i unes situacions vitals. Inquieta per col·laborar amb altres músics i sobretot amb artistes d’altres àmbits com la dansa, la poesia, el teatre i les arts plàstiques, ha cantat amb Maria del Mar Bonet, Carles Santos, Meredith Monk, Agustí Fernández, Joan Saura, Xavier Maristany, Josep-Maria Balanyà, Gabriel Brncic, Francesc Capella, Manel Camp, Anna Subirana, Walter Thompson, Sol Picó i Oriol Broggi, entre d’altres.
http://www.marionasagarra.com
Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978). Premi extraordinari de llicenciatura en Filosofia (UdG), doctor en Filosofia per la Universitat de Girona amb una tesi sobre la conversió d’Agustí d’Hipona i professor associat de Filosofia Antiga en aquesta mateixa universitat. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació com El Punt, Revista de Girona, El País i, actualment, La Vanguardia. a traduït al català autors com Michael Nyman, Denis Diderot, Josep Palau i Fabre, Gianni Vattimo o Igor Stravinski. Director de publicacions d’Accent Editorial (2007-2010), actualment dirigeix les dues col·leccions, Trivium i Quadrivium, d’Edicions de la Ela Geminada. Com a poeta, és autor d’una versió ben especial de la Ursonate de Kurt Schwitters i s’ha especialitzat en la interpretació de peces fonètiques i projectes interdisciplinaris i heterodoxos.
Juan Gelman al Teatre Romea
19.30 h
Teatre Romea (Hospital, 51)
Participant: Juan Gelman
Juan Gelman va néixer a Buenos Aires l’any 1930 i des de molt jovenet es va dedicar a la poesia i també al periodisme, sempre amb un important compromís polític que el va portar a la persecució i l’exili. Va residir a Roma, Madrid, Managua, París i Mèxic, i va mantenir sempre la seva activitat política contra la dictadura militar, que li va arrabassar el fill i la nora.
La vida i l’obra de Gelman estan estretament lligades. És considerat per molts un dels poetes contemporanis més grans. La seva obra delata l’ambiciosa recerca d’un llenguatge transcendent —ja sigui a través del «realisme crític» i l’intimisme, primerament, com després amb l’obertura a altres modalitats—, la singularitat d’un estil, d’una manera de veure el món, la conjugació d’una aventura verbal que no descarta el compromís social i polític com una forma de temperar la poesia amb les grans qüestions del nostre temps.
Premi Cervantes 2007, Juan Gelman oferirà, en el marc de Barcelona Poesia 2011, un recital poètic únic al Teatre Romea.
Amb nocturnitat:
Concert a la plaça del Rei
Enric Casasses i Bel Canto Orquestra
Za!
21.00 h
Pl. del Rei
«Que cadascú, a partir dels divuit anys,
es deixi créixer els cabells durant dos anys,
es deixi créixer la barba durant cinc anys,
es deixi créixer les ungles durant set anys,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.»
Fragment de Gaspar Hauser núm. 2, de Blai Bonet
Salvatges que es van conèixer fa més de trenta anys, alienígenes que fan viatges interestel·lars, una colla clarament desmesurada que s’ajunta per primer cop per continuar buscant plegats els límits de la música, el vers i la veu, atacant des de tots els angles qualsevol noció preestablerta sobre aquests temes. Reunim, d’una banda Casasses, Comelade i la trepa del Bel Canto, amb tot el seu bagatge compartit, amb el doll de l’Uh i el poder del triangle i els pianos de joguina; i de l’altra, aprofitant que aquests dies seran de pas pel planeta Terra, els alienígenes Spazzfrica Ehd & Papa Dupau i els seus poders supersònics. Què passarà, a la plaça del Rei, aquesta nit? Aguantarà, la magnífica torre de Martí l’Humà, l’embat sònic d’aquesta combinació interplanetària? El que podem afirmar sense por és que valdrà molt la pena aprofitar aquesta alineació única del astres que clourà el Barcelona Poesia 2011 a la màxima potència.
Entrades
